dimarts, 3 de novembre de 2009

El temps requalifica




Hem tingut una nova sessió amb el Termstar. Supose que al final mos aclarirem i li traurem suc, però la veritat és que a voltes sembla que vullguen que sigues mecànic per a anar en bici. No tenen per ara la interfície en català. Com ja és massa habitual, a cal sabater, sabates de paper.

Bé, amb esta visita a les fondàries tecnològiques de la terminologia, no estic molt al cas de com evolucionen els pacients del Partit Popular en la cambra. Uns van cap amunt, com sembla el cas de Betoret Coll, i uns altres acabaran tocant quasi totes les tecles de la política partidària, com és el cas de Blasco Castany. Com és evident, cap signe de reforma o neteja democràtica, tal com és previsible, si és que mos pensem que deu manifestacions espontànies aconseguiran el que no aconseguixen els vots i consagra l'abúlia política individual. És clar, seria preocupant que ho aconseguiren, perquè no sé llavors en quin règim estaríem vivint.

En eixe sentit, crec que cal agrair que hi haja qui s'ha llançat (Lynce) a aclarir els recomptes de participació en les manifestacions amb mètodes científics i objectius, que de passada a permés mostrar el tarannà d'alguns periodistes en Telemadrid.

La manifestació de dissabte passat en València contra la corrupció diuen que va omplir bona cosa el recorregut entre la plaça de Sant Agustí i la de la Mare de Déu. Les fotos mostren una gran participació. D'acord. Però, ¿hi ha algú més per ahí? ¡I tant! I els polítics del pp es fan passar l'acalorada de vore les tropes demòtiques revoltades aventant-se en l'hemicicle, perquè la sobirania del poble —l'estatut d'autonomia pot dir «missa» en eixe sentit— no arriba ni a fregar els murs del palau dels Borja. A voltes algun eco, però poca cosa més.

I no és que hi estiga vetada, és que simplement ha estat laminada per l'acció dels partits polítics, per la sobirania partidària. I no cal que m'hi estenga, perquè trobe que em repetixc massa.

Per cert, això de tindre una edat et fa topar amb moments curiosos: un electricista jove que recordava boirosament que un tal Zaplana havia tingut problemes de caràcter ètic durant la seua activitat política, una cosa com que estava en política perquè volia enriquir-se, que volia un cotxe... El temps vola i abans que s'ho emporte tot, potser caldrà recordar el que va dir José Luis Peñas, regidor del pp que va destapar el cas Gürtel (El País, 19.10.2009):


No li desitge mal a ningú, ni una condemna, però els fets són molt tossuts. El pp es queixa que es parle de la Gürtel i no de la crisi econòmica, que és clar que és molt greu. Però assegurar que això no va ser greu és dir que no té importància la democràcia. Molta gent creu que no l'afecta el delicte econòmic, però el delicte econòmic mos afecta a tots. Pots caure i morir un dia perquè no hi ha una ambulància a prop i, vés a saber, amb els diners que es va endur un determinat alcalde per l'adjudicació d'una parcel·la podríem haver tingut una ambulància al costat. O vas un dia a un hospital, necessites un renyó i no pot ser perquè no n'hi han diners en eixe hospital... No pensem que tots faríem el mateix si estiguérem ahí. El delicte econòmic mos pot suposar coses molt greus. I ací pareix que mentre roben els meus... bé.
Publica un comentari a l'entrada