diumenge, 15 de novembre de 2009

Cita dominical / 56: Jesús Lizcano, Antonio Garrigues Walker, Jesús Sánchez Lambás i Manuel Villoria

Mirant els funcionaris.


La corrupció, com mos demostren sòlids estudis del Banc Mundial, allunya la inversió, genera despeses innecessàries i reduïx els ingressos públics. Un país amb alta corrupció elabora polítiques per a benefici d'uns pocs, no de la societat en el seu conjunt; un país amb alta corrupció genera infraestructures deficients, regula malament els serveis públics privatitzats, i obliga els empresaris honestos a esforços sobrehumans per a sostindre les seues empreses. La corrupció produïx un deteriorament en el funcionament de la justícia, danya l'estat de dret i genera profundes desigualtats socials.

[...]

En Espanya, l'opacitat amb què actuen els governs és quasi pròpies de països amb democràcies fallides.

[...]

És incomprensible l'ús i abús de la lliure designació en la provisió de llocs en les nostres administracions. També és incomprensible que, excepte petites excepcions, no hi haja mecanismes mínimament rigorosos d'avaluació de la tasca dels nostres empleats públics.

[...]

[E]s creen empreses mixtes publicoprivades per a atorgar contractes sense concurrència a les empreses que s'unixen a la pública, i ha de ser la Unió Europea qui mos porte davant els Tribunal de Justícia Europeu. [...]

Jesús Lizcano, Antonio Garrigues Walker, Jesús Sánchez Lambás i Manuel Villoria, «No dedemos resignarnos a la corrupción», El País, 11.11.2009.



I Gregorio Peces-Barba es permetia poc després, també en El País, donar unes receptes genèriques i abstruses que serien l'excusa perfecta per a mantindre el que cal corregir. ¡Quines ganes de...!