divendres, 16 d’octubre de 2009

Ulls

Coses a vore en la Generalitat

Qui tinga orelles, que escolte i qui tinga ulls, que veja, ¡sí, senyor!, ¡recontra-sí, senyor! Sadoll després d'haver acabat la Voll-Damm i el kebab, em quede mirant l'anunci de la Generalitat en el diari El País. Resistixc a la temptació d'afegir-hi o de fer-hi alguna classe de fotomuntatge. Sí, cuidem-los els ulls, perquè hi ha molt per vore encara.

Per exemple, en un altre sentit, El secreto de sus ojos de Juan José Campanella. Si no fóra perquè l'acaben d'estrenar, hauria de ser un clàssic del cinema. M'ha deixat clavat en la cadira, esperant fins i tot a vore qui era el compositor de la banda sonora (Kauderer).

I entre els detalls de llengua que quasi s'escapen, sense entrenament previ, l'ús de capaz que amb el significat 'potser'. És clar, n'hi han hagut alguns més que no recorde ara: quina sort, els dialectes que alguns castellans espanyols afirmen que no tenen... Orelles i ulls.
Publica un comentari a l'entrada