dijous, 15 d’octubre de 2009

Mullar

Peixcant amb música

Generalment em costa més, he de buscar algun fil que tinga un ham, que hi haja enganxat algun embuderó i, si n'hi ha sort, potser s'hi enganxa també alguna idea. No és habitual. En canvi hui ho tinc més fàcil, ja que tope amb una pàgina per casualitat i, quina gràcia —com feia la imitadora d'Imma Mayol en Polònia—, ja tinc l'escrit del dia al síndic de greuges:


Benvolgut síndic de greuges:

El web de gtp, empresa pública de la Generalitat valenciana, a pesar de presentar molts continguts en valencià, oferix informacions i documentació que només estan en l'altra llengua oficial, el castellà, fet que contravé la legislació lingüística vigent (Llei 4/1983 valenciana i Constitució espanyola, entre altres) i lesiona contra els drets dels ciutadans valencians. Els continguts són el web de plv i les instruccions de contractació, un document en format pdf que hi ha dins de l'opció «Perfil del contractant» del web de gtp.

Espere que prengau les mesures adients per a fer que la Generalitat Valenciana resolga esta mancança i adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.


Cosa de cinc minuts. M'estranya que no es generalitze l'afició, no tant pels resultats, que són molt poc «lluïdors» —insistixc amb l'adjectiu—, sinó per donar-li faena a sa antiga senyoria parlamentària Cholbi Diego i als col·laboradores que hi suquen. Per cert, parlant de sucar: també és mullar, ¿no?, doncs, en parlar d'això, de mullar, però en el sentit gastronòmic, no sé per què sempre he sentit un rèplica o comentari humorístic: «"¡Jesús i mulle!", i mullava en terra». No recorde si m'han contat mai la resta de la història, però eixe fragment s'ha quedat com a mostra, una tornada previsible i prevista. Una cosa com el «mig armut i quatre onces».

I en podria afegir més, però tanque la paradeta, que es fa tard i vol ploure.
Publica un comentari a l'entrada