divendres, 9 d’octubre de 2009

Colors de festa

Festa

Molt haurien de canviar les coses per a que hui, eixe dia tan assenyalat, no estiguera jo enmig d'una festa acolorida prop d'alguna platja, un bosc o un tossalet mediterranis, sense preocupar-me per si la miniaplicació de Dixio funciona o deixa de funcionar o la mala remissió —si no circular un pèl ovoïdal— que fa el gdlc entre clarificar i aclarir, que no acaba d'aclarir del tot què és això de clarificar en coses de química.

El miniordinador Asus EEEPC em proporciona una Internet que va a ritme festiu, cosa que em permet gaudir d'altres natures químiques ben acolorides només alçant la mirada fugint dels milers de punts de suspensió de la credibilitat amb què el senyor Gates va dotar el seu sistema operatiu. Somie, sí, i a la mínima, cap a l'Ubuntu.

I somie més encara després de sentir ahir Marina Albiol intervenint en castellà en un debat polític de l'emissora ser valenciana. A més a més, hui lligc en el diari El País que el Consell retalla un 20 % les ajudes a les bandes de música. Sí, no és cap malson, ja estic segur que el país s'ha desplaçat ideològicament cap a la dreta. De fet, ho confirma una enquesta del mateix diari. Per sort les estadístiques estan fetes per a trencar-les, com diu la filosofia esportiva.

Eixa deriva afecta un poc el meu propòsit de hui que era declarar-me conservador progressista. Ahir vaig vore Fum dels Teatre de Guerrilla (obra que em va deixar despagat: semblava un treballet per a un fi de curs d'institut i poc més), i algun fragment d'eixe Fum em dia que calia aclarir-ho.

Conservador perquè contràriament als que es proclamen de dretes, a mi m'agradaria conservar el medi ambient, el coneiximent, la cultura, la vida humana... I progressista perquè m'agradaria millorar tot això en lloc d'arrasar-ho per a convertir-ho en diners o productes financers. Al cap i a la fi, el meu amic Sid, no sé si afiliat encara a Comissions Obreres (potser ja li s'ha passat), que apareix al costat d'altres companys d'rtvv amb mascareta i samarreta de «Pública, en valencià i de qualitat» reivindicant davant la direcció de l'ens televisiu partidari, crec que ho fa per conservar la salut, la dignitat, la professionalitat, i per millorar-les, naturalment.

Per tant, per a denominar aquella dreta, però sobretot les persones racistes, xenòfobes, classistes, masclistes, etcètera, convindria no barrejar-hi la conservació de res, perquè eixos personatges no conserven res, sinó que aniquilen, depreden, degraden: això, «degradadors» podríem dir-ne. És una proposta més per a la festa ideològica de hui.
Publica un comentari a l'entrada