diumenge, 4 d’octubre de 2009

Cita dominical / 50: Joan Solà Cortassa

Mirant amb compte.


[L]a funció de qui ha de posar ordre en la llengua no pot ser mai una funció merament acusatòria o repressiva. La primera cosa és saber què passa en la realitat. Després, estudiar amb molt de compte aquesta realitat i finalment actuar amb prudència i realisme.
Joan Solà, «390. Dubtes dels professionals», Plantem cara.

2 comentaris:

Jesús ha dit...

Que es podria completar amb un poquet d'àrab: «Com si la llengua s'haguera fossilitzat en aquella època i hagueren decretat la fossilització i la paràlisi, com si fóra una mida fixa que no canvia ni evoluciona d'una època a una altra i d'un lloc a un altre, com si allò que hagueren parlat els àrabs després d'aquella època no pertangueren per res a la llengua àrab ni res els hi lligara, la qual cosa contradiu l'evolució de la llengua entesa com a fenòmen social», Mu'âd Assartâwî, Ibnu Madâ'i 'lqurtubiyyi wajuhûduhu 'nnahwiyya ('Ibn Mada' el cordobés i les seues investigacions gramaticals'), Amman, Majdalawi Books, 1988, pàg. 82.

PD: Interessantíssim personatge, este Ibn Madâ' cordobés del segle xii.

Tècnic lingüístic ha dit...

Moltes gràcies per obrir-mos eixa finestra, Jesús.