dijous, 22 d’octubre de 2009

Censors

Sort que hi ha vins a bon preu

No és estranya l'abundància de persones amb tirada a exercir la censura. Eixa actitud convertida en activitat és una de les facetes més comunes del que es fa cada dia en la política organitzada en el sistema vigent —sobretot en el valencià—, una pràctica que no consistix en exposar, debatre i votar amb transparència i publicitat, sinó en controlar, coaccionar i manipular les voluntats, els interessos econòmics i les vides des dels àmbits de poder.

L'exemple paradigmàtic el podem trobar en la confusió generalitzada que tenim amb l'ús dels termes liberal i conservador, que al nostre país serien dos qualificacions aplicades a la mateixa facció política, a pesar que els qui s'adjudiquen eixes tendències no practiquen el liberalisme ni la conservació, excepte si entenem eixos termes des d'un punt de vista paradoxal: el liberalisme dictatorial i la conservació depredadora.

A la cambra de suposada representació demòtica, les Corts valencianes, això és molt habitual. Ja fa uns anys que ens ve al cap la possibilitat que s'establiren torns de preferència per a anar al vàter d'acord amb la proporció d'escons de cada grup polític en l'hemicicle. La cosa no ha arribat encara a materialitzar-se, tot i que este comentari pot donar idees, per exemple a Maluenda Verdú (pp).

Maluenda Verdú es pensa que és el pare i àugur del reglament de la cambra, fins al punt que, segons li diu Pañella Alcàcer, ha rescatat l'ofici de censor. No sé a què es referia Pañella, però sí que vaig sentir que Maluenda Verdú considerava que el canvi de denominació del grup parlamentari que pretenien fer els de Compromís per a convertir-se en «Bloc-Iniciativa-Verds: Espai Valencià de Progrés» seria una «reforma encoberta» del reglament cortesà. És clar, el reglament és el seu fill de tants anys de vagar per la cambra i es veu que li sap mal que canvie. Molt de sentiment...

Tanmateix, consulte el reglament i no veig cap línia que impedixca el canvi de denominació dels grups parlamentaris. Aplicant la lògica mal dita democràtica de Maluenda Verdú, es veu que si eixe reglament (i la legislació general vigent) no disposen una altra cosa ni impedixen alguna activitat, cal consultar-li a Maluenda Verdú si es pot fer o no. És a dir, a vore com ho interpreta ell. Eixe és el nivell de democràcia que té en el cap el monoverí que passà de gerent d'una empresa de marbre a considerar que el marbre del palau dels Borja li deu la seua lluentor.

Finalment, busque en el mateix reglament si hi ha cap referència a normes de circulació pels corredors de l'edifici. No n'hi trobe cap. Caldrà preguntar-li a Maluenda si podem circular-hi per l'esquerra... o això també és una reforma política encoberta d'eixe reglament que només ell pot llegir en la gota de vi que s'esvara per la copa o en el solatge del café.