dissabte, 26 de setembre de 2009

¡Uf!

A la paperera

No és per fer una citació, sinó que hui és dissabte i elimine alguna dels papers que m'han acompanyat en la motxilla amunt i avall, fins que ja no sé què fer-ne:


[...]

Sembla poc justificat exigir l'ús de les llengües espanyoles diferents del castellà en les comunitats monolingües i les comunicacions que excedixquen de l'àmbit de la comunitat amb llengua pròpia s'han de fer en la llengua oficial.

[...]

Abandonem els estira-i-arronses, les mitges veritats, el victimisme o la mania persecutòria d'uns i altres. Com sempre, la bona fe i la moderació són les millors conselleres per a abordar objectivament i desapassionadament el problema lingüístic d'Espanya.
Gregorio Peces-Barba Martínez, «Buen sentido y debate lingüístico», El País, 04.10.2008



Sí, la bona fe i la moderació del qui troba ben justificat l'statu quo quan, a base de perjudicar els altres, n'ix beneficiat personalment o ideològicament. I això val també per als promotors de les crisis econòmiques o per als inconsútils (li agafe l'adjectiu a Enric Sòria, del seu article de dijous passat) Camps Ortiz, Costa Climent, Cotino Ferrer, Barberá Nolla, Castellano Gómez... i no pararies mai de comptar, excepte que sigues president del Tribunal Superior de Justícia valencià i et diguen «amiguito del alma» en privat. ¡En castellà! ¡Uf!

Els de Bo Kaspers Orkester canten Vi Kommer Aldrig Att Dö.

2 comentaris:

Jesús ha dit...

Home, si u 'exigix' (segons el que es conta) que li diguen en qualsevol idioma 'Francisco', no trauria gaire trellat que en la intimitat dels exercicis espirituals li digueren a u 'Francesc', 'Xesco' o 'amiguet del meu cor'. Hi ha qui per defecte li diuen 'José' i no ha reformulat el cognom en 'Munteta' però, no obstant això, no fa servir cap més llengua institucional que el català en l'exercici del càrrec. Són formes de vore les coses, que es diria postmodernament.

Del nostre Peces-Barba, les altures olímpiques dels pares de la Constitució i de la pàtria donen això: alegría en el decir y virtud en el obrar, siga o no siga veritat. És clar que és molt més còmode per a l'interessat ser pare de la pàtria monolingüe que militant demòcrata plurilingüe, de la mateixa manera (supose) que resulta més fàcil constatar la 'normalitat' heterosexual i reproductiva que altres composicions afectives, socials o purament lúdiques, o reclamar la laïcitat i fer festa a Nadal, Setmana Santa, Corpus Christi, el dia de l'Ascensió, Pàsqua Florida i el dia de Sant Cucufate del Vallès, patró de la llengua comuna. Ja deiem: són formes de vore les coses. I actuar en conseqüència.

Tècnic lingüístic ha dit...

Tranquil, Jesús, que el meu ¡uf! té més a vore amb el descans. Ja sé que podria ser millor que delinquira en valencià, perquè voríem que el valencià tenia alguna utilitat ben "interessant" per a ell (i per tant...), però, tal com estan les coses, em sembla una possibilitat arriscada.

Quant al Peces-Barba, sí, i formes de no voler-les vore, també. La causa de la seua comoditat actua en eixa conseqüència. ¿Pares? Sí, un excés de metàfora biològica sí que n'hi ha en tot eixe món.