dimarts, 8 de setembre de 2009

Neteja del Firefox




Daka Asani, de la comunitat romaní de Kosovo, va ser segrestat en 1999 en el mercat d'Urosevac/Ferizaj. En el 2000 van exhumar el seu cadàver d'una fossa clandestina prop de Pristina. En eixe mateix lloc aparegueren les restes de 176 persones albaneses, sèrbies i romanís. En desembre del 2006 van entregar les seues restes als familiars, als qui van dir que la seua mort fou causada per múltiples ferides d'arma de foc en el cap i el tos.

[...]

A pesar de les reiterades peticions dels seus familiars, no s'ha investigat el segrest i la mort de Daka Asani.

Amnistia Internacional, núm. 98, pàg. 14.



Este mes toca mirar els rossinyols (Luscinia megarhynchos), segons indica el calendari de Guardamar del Segura d'enguany (gentilesa de Joan-Carles Martí Casanova). He de reconéixer que m'he botat el verderol o verdum (Carduelis chloris) i la cadernera, cagarnera o carganera (Carduelis carduelis) del mesos de juliol i agost. En resum, que faig neteja, començant pels enllaços del navegador Firefox, eixe que use en l'ordinador la faena —mig clandestinament, i ara no ho tornaré a explicar.

En tot cas, faig neteja, però només una miqueta, perquè la quantitat d'enllaços útils i inútils que arribes a acumular dóna per a unes quantes jornades de reflexió i de dubtes. Sort que amb l'extensió Xmarks (l'antic Foxmarks) la neteja i la reordenació em servix en qualsevol ordinador on use el navegador.

El mal de fer neteja és que topes amb enllaços interessants que no recordaves i que et tornen a replantejar vells dubtes. És el cas del Textpattern, un gestor de continguts que vaig estar a punt de fer servir. Bé, ho tornarem a estudiar, si les eventualitats polítics i laborals no me se tiren damunt.

Finalment, descansant de la neteja i altres receptes que em toca fer, em sorprén un fragment de Paul Krugman (The New York Times, 27.08.2009):


Segons les projeccions de la Casa Blanca, cap al 2019, el deute federal net serà de prop del 70 % del pib, que no és bo, però que està dins d'un marge que històricament ha demostrat ser viable per als països avançats, fins i tot els que tenen governs relativament febles. A la primera dels noranta, Bèlgica —que està molt dividida per fronteres lingüístiques— tenia un deute net del 118 % del pib, mentres que Itàlia —que és..., bé, Itàlia— tenia un deute net del 114 % del pib. Cap dels dos feia front a una crisi financera.


Tal com clou l'article, no es tracta de lingüística: «Instead, it’s the politics, stupid.» Però no hi ha mans.

2 comentaris:

Oreto ha dit...

Provaré a fer l'organització dels meus enllaços amb aquesta pàgina que ens proposes. Sempre ho faig artesanalment i tarde moltíssim. La investigaré. Gràcies!

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Oreto:

No he mirat si millora l'organització que fem en l'ordinador, però el que és fonamental és que en cada ordinador on treballem tenim els enllaços a mà.

Espere que et siga útil.