dimecres, 16 de setembre del 2009

Nacionisme sense ànima

Colors i olors de la injustícia


La competència de l'Audiència Nacional [espanyola] en casos de jurisdicció universal estarà limitada a aquells casos en què hi haja víctimes de nacionalitat espanyola, es contraste algun vincle rellevant amb Espanya o els presumptes responsables estiguen en territori espanyol i, en tot cas, s'acredite falta d'investigació o persecució efectiva en el país competent o per part d'un tribunal internacional. Això podrà facilitar el frau a la justícia.

«Coto a la jurisdicción universal», Amnistia Internacional, núm. 98, pàg. 22.



L'extensió del Firefox Longurl Mobile Expander (versió 2.0.0.) provoca l'aparició d'un avís d'error en algunes pàgines (a mi me les provoca en les locals): «error: current_domain is null». Per a resoldre-ho només cal instal·lar la versió 2.0.1. de l'extensió, que podeu trobar encara en fase de proves ací. Em sembla que funciona bé, i supose que dins de poc l'extensió estarà en el rebost general.

Traguent el cap dels avisos d'error, m'escabusse en un debat de Migjorn on tope amb el terme nacionisme, terme que no em sona haver llegit mai en les meues referències sociolingüístiques habituals. Veig que el féu servir ocasionalment Joan Fuster, però que el concepte s'associa amb Fishman. Segons Josep J. Conill (Del conflicte lingüístic a l'autogestió), consistix «a percebre les llengües en funció de la seva eficàcia, utilitat i perspectives de promoció social». Hauré de mirar si és que d'això no n'hem sentit parlar amb un altre terme en la sociolingüística catalana.

Entre les citacions sobre la qüestió que he trobat, una que m'ha deixat pensarós (Teaching English overseas: an introduction):


D'altra banda, si les polítiques lingüístiques es basen en el nacionisme, amb poca consideració pel lligam emocional que les llengües poden tindre, la planificació lingüística pot generar una gran hostilitat entre alguns membres de la societat. Per tant, tot i que pot ser més eficaç tindre una llengua parlada a tot un país, esta decisió pot trobar una gran resistència en els que parlen i estimen una altra llengua.


El sociolingüistes, talment com els economistes que mos han de guiar enmig de la crisi permanent, prediuen a partir d'esdeveniments passats. Però, ¿ha de ser sempre igual? Ho podem millorar, segur. Sobretot si millora eixa ànima política amb que copsem el món. I llavors em ve al cap les fotos de la moció de censura de Benidorm en el 1991 amb què tant van gaudir Zaplana Hernández-Soro, Maruja Sánchez i Marian Rajoy.

I, per cloure-ho, resolc que allò que els polítics socialistes i populars denominen «pacte contra el transfuguisme» és un pacte per a emblanquinar la façana mentres els tèrmits roseguen la casa per dins. Li ho dic a Takse i em mira amb cara de circumstàncies. Va, vés i gita't.

2 comentaris:

  1. Això de Benidorm, la Maruja, el pacte antitrasfuguisme i el teu comentari m'han fet pensar en els "sepulcres emblanquinats" de què parlava l'Evangeli. En fi, coses de l'educació rebuda de menut.
    Ara una qüestió lingüística que no té res a veure amb això. Els darrers dies hem estat Oreto i jo corregint exàmens de PAU a la U. d'Alacant. Allà, en dos bars diferents, en demanar al cambrer en valencià: "Dos cafés, per favor!", els cambrers m'han demanat "¿Sólo?". I jo els he respost, "Clar, café!". I me'ls han posat com els havia dit. Per què m'han de preguntar si el vull "sol"? Què deuen entendre els espanyols per "un café" si els ho demanes així? Connais pas! Gràcies de bestreta per la teua resposta (si la saps).

    ResponElimina
  2. Hola, Francesc:

    Donsc, a això dels sepulcres no vaig arribar jo, però he fet la cerca en el Multicerca i he trobat: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa!», segons Mateu.

    Pel que fa al café, per Madrid (i no sé fins a on) un café és un café amb llet.

    Com que depenem del que depenem, el turisme ha estés el costum, però només el costum lingüístic, perquè per ací no et faran mai un café amb llet si demanes un café.

    Ara, es fàcil que et pregunten això de «¿Solo?». Si, a més, ho pregunten en català, té més mèrit.

    ResponElimina