dijous, 3 de setembre de 2009

Metacrilat



Per telèfon algú comenta —podria ser jo mateix— que només que els abrandats declamadors contra la discriminació lingüística i contra la residualització del valencià, a més d'escapismes nacionals i independentismes diversos, feren una queixa lingüística al síndic de greuges (o a la resta d'institucions), no sé si col·lapsarien l'administració valenciana, però segur que avançarien uns centímetres en les seues ànsies de realitat valenciana. No alçaran, però, eixe gat.

Una mostra d'abrandament i pet que no put serien les habituals proclames sindicals de cc oo i ugt (dels seus serveis lingüístics, almenys), perquè, per contra, a l'hora de l'escrit, de la lletra menuda i de la firma (de la nova llei de la funció pública valenciana, per exemple), els dirigents sindicals no tenen cap problema a firmar mesures que van en contra de l'ús del valencià en l'administració pública. Això sí, es fan els ofesos fàcilment i acaloradament quan algú denuncia que la lletra dels fets no s'ajusta amb els seus contes d'autoajuda valencianera. (Toni Cucarella en dóna una mostra actual.)

Mentrestant, sort que, per voluntat o per subvenció, algunes voluntats encara es plasmen amb més contundència en metacrilat.