dimarts, 29 de setembre de 2009

Comtador

Els comtes de l'aigua en Carcaixent

Han tornat: «altura de miras» diu Francisco Camps, i és un sinònim inconscient de la presumpció o de la vanitat. A més, parlant de l'educació dels jóvens ha parlat de «la importancia de los valores del respeto y del esfuerzo», cosa que, tan demagògicament com vullgues, però no pots evitar que et faça pensar en les pel·lícules del gènere negre i mafiós. I la nota d'humor negre (i ni sé si cinisme) ha segut quan ha començat amb un «niquil novum sub sole», revisió de la coneguda citació llatina, adaptada als seus negocis indumentaris. Rita Barberá o el president del tribunal superior de justícia valencià Juan Luis de la Rúa compartixen amb ell eixe nihilisme dels niquis.

És el que n'hi ha. L'actualitat afaiçona el debat. Les curioses notícies sobre els vestits regalats per la trama Gürtel a canvi de contractes públics a dit, trama que tant valia per a vestits de Milano —i per a niquis— o sacs de Louis Vuitton com per a finançar el Partit Popular (el de Camps i el d'Aznar, pel que va aclarint-se a poc a poc). Més de set milions d'euros coneguts, se n'han anat per ahí. I després diuen que les obres hidràuliques encarixen l'aigua, que és per als regants del sud... Sí, la part eixa ja tòpica de l'aigua és la més numererament aplaudida. I això que ara plou bona cosa i la deixen córrer. Haurien de posar també un «comtador» com el que vaig trobar en Carcaixent, que sembla que fa el recompte del líquid però també de la noblesa de la intenció. I supose que la clau de pas mos estalviaria molt de malbaratament.
Publica un comentari a l'entrada