dilluns, 21 de setembre de 2009

Cansaments i arguments

El món degradable

Estic un poc esgotat mentalment. (Ara algú pot fer la gracieta, va.) El cas és que segurament estic abusant en la meua insistència sobre els fets bàsics que afecten la percepció de les coses. Ahir en vaig tindre quasi un monogràfic sobre causes i conseqüències. La conseqüència és que estic cansat i la causa que hauria d'evitar consistix en aquell adagi de «li diu el mort al degollat», aquell altre de «li diu la fam a la gana de menjar» i, finalment, el de «si no vols pols, no vages a l'era».

Un dinar sense pau i quietud em va costar rebatre l'afirmació taxativa que apujar un 20 % les rendes baixes i un 10 % les rendes altes és inútil i empitjora les rendes baixes, perquè la diferència inicial de rendes impedix reduir la diferència de partida. Al final, amb unes poques peces d'euros i cèntims vam comprovar que no era tan cert això, tot i que podíem compartir que la mesura com a prou aigualida pel que fa a la justícia social.

Bé, si cada dia mos estalviàrem traure un dogma a partir d'una generalització, segurament mos s'aclaririen les idees. Ja sé que percentualment, la pràctica tindria efectes molt lentament, però, sense ànim de generalitzar, diria que n'hi han més dies que llonganisses. Almenys fins que s'acabe el món, que no es féu en un dia, per cert.