dimecres, 26 d’agost de 2009

Psicologia

El cor d'una idea

«No totes les llengües tenen la necessitat psicològica d'expressar els mateixos matisos», comentava un collistaire l'altre dia (24.08.2009) en un missatge molt interessant sobre els contactes lingüístics entre parlants de diverses llengües. Per a mi eixa frase, però, mostra que una petita confusió (o figura retòrica: sinècdoque) pot dur tant a malentesos sobre què són les llengües com ser causa (o conseqüència, no ho sé ben bé) de nacionalismes lingüístics encoberts. I no ho dic per les idees del collistaire, sinó que perquè eixes frases (tòpiques) contenen eixa llavor.

Perquè, pensant-ho bé cadascú amb el seu cabet (una altra figura retòrica), ¿tenen les llengües psicologia? M'atreviria a assegurar que no. Les persones, però, sí. I eixes persones són les que mos poden provocar alguns problemes psicològics, en qualsevol llengua.

Per cert, algun dia hauré de revisar si la taxonomia lingüística té alguna relació amb el racisme, que no m'estranyaria gens, d'acord amb algunes consideracions sobres la «puresa» de les llengües que podem llegir en la mateixa llista. I si hi unim el nacionalisme (la «unitat»), la barreja és coneguda.
Publica un comentari a l'entrada