dimarts, 25 d’agost de 2009

L'agent secret

Peus secrets

No sé si esperava massa de L'agent secret de Joseph Conrad, perquè m'he quedat despagat. Ja avisa la traductora, Montserrat Vancells (Edicions 62, 1994), en la introducció: «La resta són estereotips, caricatures força planes», i és precisament això el que m'ha decebut. Més que el possible to kafkià, m'he quedat esperant un desenvolupament narratiu més atent a la trama, al retrat d'una societat, més enllà del que m'han semblat un excés d'opinions sobre els caràcters i les psicologies. En compte de llegir-hi la incomunicació d'uns personatges, he caigut en un cert tedi lector.

Quant als detallets de la traducció, diria que hi ha un nombre més gran de per a del que és habitual en els llibres de l'editorial (sense que entenga del tot el criteri: però això no és cap problema), amb alguna discordança: sempre és per a seguit de pronom (amb valor de destinació) excepte en un cas (pàg. 222); i «tenia curiositat per a saber», que deu ser per a. Dos descuits.

I per a adobar un poc més esta ressenya, assenyale la concordança del participi que es produïx en un cas, «I l'havia feta amb infinita satisfacció interior» (pàg. 82), però no es manté en altres dos casos possibles (pàg. 195 i 233); un sisplau (pàg. 185), dos petarrell (pàg. 143 i 145) i tres capmoix (pàg. 157, 159 i 160). I dos errades curioses: «un cigarret ficada» (pàg.51) i «debia* estar vigilada» (pàg. 224). Finalment, un llur (pàg. 105), ¡només un!, si no m'enganye. Al cap i a la fi, com ja sabem, ni tan sols calia.

2 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Em va agradar molt, però tampoc me va entusiasmar (sóc més el Conrad mariner). A l'edició alemanya va fer el pròleg el meu estimat Thomas Mann.

Tècnic lingüístic ha dit...

No n'he llegit cap altra de Conrad. A més, la traducció supose que té molt a vore en el resultat final, cosa que precisament vaig comprovar amb La muntanya màgica de Thomas Mann, que vaig haver de llegir en castellà, ¡ai!