dimarts, 7 de juliol de 2009

Traduccions, filtres i fets

La traducció dels fets

Assegura un lector del diari El País (24.06.2009) que els títols de la trilogia novel·lesca Millenium no tenen ni cap ni peus en castellà —ni, per tant, ai, en català—. Segons eixe lector, Francisco Hidalgo, les novel·les s'haurien d'haver titulat El castell en l'aire que va esclatar i no La reina al palau dels corrents d'aire (que és la traducció literal del francés La reine dans le palais des courants d'air).

El filtre francés actua també en les altres dos nove·les, que en lloc d'Els homes que no estimaven les dones i La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina s'haurien d'haver dit Homes que odiaven a les dones i La xica que jugava amb el foc (o la noia, és clar).

L'única explicació que hi troba Francisco Hidalgo no és el màrqueting, tal com assenyala la Viquipèdia, sinó que l'hagen traduïda al castellà a partir del francés... Una «doble traducció utilitzant la versió francesa», en concret.

La traducció és una (re)creació, un filtre creatiu. És inevitable. La llàstima deu ser que els «empresaris» i fins i tot «els lectors» sembla que demanen una producció taylorista, una cultura amb primes lligades al rendiment. El cas és que, llavors, la traducció és només un filtre i pot acabar tenint ben poc de (re)creació literària.

Llavors, si comparem eixa situació amb la despesa pública en atencions de llarga durada en percentatge de pib, trobem que Holanda hi dedica més d'un 3 %; Noruega quasi arriba a un 2 %, un poc per damunt de Dinamarca; França voreja l'1,5 %, Àustria no arriba a l'1 %, els eua passen per poc el 0,5  i Espanya no hi arriba.

Per tant, si no posem els diners en la cultura (en fer bones traduccions) ni en l'atenció als dependents, ni en infraestructures de servei públic, ¿on se'n van? Si vullguérem saber-ho, ho sabríem. Però encara que ho sabérem, segurament hi ha algun filtre que no mos deixa traduir-ho en fets.

5 comentaris:

Allau ha dit...

En el post que hi vaig dedicar a l'assumpte un lector em va aclarir que el canvi de títol obeeix a una decisió de màrketing; però que la traducció del castellà procedeix del noruec. No així la del català, que es va fer a partir del francès, per falta de traductors noruec-català, ai!

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Allau:

Per algun motiu (en l'apunt meu apareix Noruega) has escrit «noruec» on devies voler dir «suec». Quant al que et diu el lector, potser ho va llegir en la Viquipèdia (o ho va escriure ell mateix).

El cas és que els títols francés, castellà i català són equivalents, i la sospita del lector d'El País té una base cronològica, ja que l'edició en francés és la més antiga de les tres. Per contra, ni en anglés ni en italià ni en portugués han seguit les equivalències dels fr-es-ca (per donar els codis ISO de les llengües... en un ordre no ofensiu).

La curiositat és la traducció portuguesa: Os Homens que Odeiam as Mulheres (Portugal) / Os Homens Que Não Amavam as Mulheres (Brasil).

Allau ha dit...

Tens raó, volia dir suec (la comtessa d'Angeville m'ha begut l'enteniment). El lector deia que eren les mateixes editorials les que havien comunicat aquest fet. Sembla que Columna confirma que ho van fer del francès:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3598841

De la traducció al castellà he trobat aquesta fitxa on diu que s'ha fet a partir del suec:

http://www.rollingstone.com.ar/libros/pdf/larsson_2.pdf

Curiós també que el tercer títol en italià sigui totalment inventat i el volum 1 americà també.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Allau:

Sí, en anglés, he vist alguna explicació des del punt del màrqueting sexista.

En italià és inventat, però fent una barreja entre el francés i l'original suec. Traduir deu ser això, barrejar de nou.

vpamies ha dit...

Petita endevinalla:

Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?

Més pistes? Va escriure:

¿D'on venim, que no fos tornada? | Com una absurda enamorada, | la vida ens fa plorar el passat. | ¿On tornem, que no fos naixença? | Vivim de mort, i no ens és grat; | morim d'amor, i no s'hi pensa.”

Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós? ;-)