dimarts, 7 de juliol de 2009

Traduccions, filtres i fets

La traducció dels fets

Assegura un lector del diari El País (24.06.2009) que els títols de la trilogia novel·lesca Millenium no tenen ni cap ni peus en castellà —ni, per tant, ai, en català—. Segons eixe lector, Francisco Hidalgo, les novel·les s'haurien d'haver titulat El castell en l'aire que va esclatar i no La reina al palau dels corrents d'aire (que és la traducció literal del francés La reine dans le palais des courants d'air).

El filtre francés actua també en les altres dos nove·les, que en lloc d'Els homes que no estimaven les dones i La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina s'haurien d'haver dit Homes que odiaven a les dones i La xica que jugava amb el foc (o la noia, és clar).

L'única explicació que hi troba Francisco Hidalgo no és el màrqueting, tal com assenyala la Viquipèdia, sinó que l'hagen traduïda al castellà a partir del francés... Una «doble traducció utilitzant la versió francesa», en concret.

La traducció és una (re)creació, un filtre creatiu. És inevitable. La llàstima deu ser que els «empresaris» i fins i tot «els lectors» sembla que demanen una producció taylorista, una cultura amb primes lligades al rendiment. El cas és que, llavors, la traducció és només un filtre i pot acabar tenint ben poc de (re)creació literària.

Llavors, si comparem eixa situació amb la despesa pública en atencions de llarga durada en percentatge de pib, trobem que Holanda hi dedica més d'un 3 %; Noruega quasi arriba a un 2 %, un poc per damunt de Dinamarca; França voreja l'1,5 %, Àustria no arriba a l'1 %, els eua passen per poc el 0,5  i Espanya no hi arriba.

Per tant, si no posem els diners en la cultura (en fer bones traduccions) ni en l'atenció als dependents, ni en infraestructures de servei públic, ¿on se'n van? Si vullguérem saber-ho, ho sabríem. Però encara que ho sabérem, segurament hi ha algun filtre que no mos deixa traduir-ho en fets.
Publica un comentari a l'entrada