dilluns, 13 de juliol del 2009

Subordinació automàtica

Subordinant polític

Sorpreses dels traductors automàtics: el Nicetranslator em clava un «chorreo» per a traduir el mot anglés trickle-down, mot que no sap traduir al francés, a l'italià ni al portugués. Verdaderament «agaçant», que diríem en francés. Això de la subordinació dels ciutadans als privilegis d'algú està desviant la democràcia cap a un sistema oligàrquic, si no autàrquic com podem vore en algunes institucions —com ara Les Corts valencianes.

¿I què podem dir de la sort que tenim amb les alternatives que mos oferix el mateix sistema? Doncs, això, que si són alternatives que mos oferix el mateix sistema, no podem alegrar-mos-en gens. Per això no mos haurem d'estranyar que Gloria Marcos Martí fóra entrevistada en castellà diumenge passat en la cadena ser de València (A vivir que son dos días), una entrevista per a tancar la seua etapa com a diputada en el parlament valencià. En sentir-la parlar en castellà t'adones immediatament de la capacitat que tenen la majoria dels polítics per a fer discursos i contradir-los amb la seua actuació diària.

No m'estranyaria que, llavors, tirara el paper al contenidor del fem orgànic, viatjara en un quatre per quatre per la ciutat, tinguera treballadors llogats sense assegurar, no arreplegara les cagarrutes del seu gosset —si en té—, espolsara l'estora per la finestra o que fins i tot fera servir la nevera oberta per a refrescar la casa. Al cap i a la fi, una miqueta de tot això féu en respondre en castellà durant l'entrevista radiofònica.

El cas és que Gloria Marcos Martí va repetir diverses vegades que no entenia el comportament dels votants, que, segons ella, declaren i reclamen uns platejaments polítics que no recolzen amb els vots. ¿Diu ella que no ho entén? Vaig demanar immediatament a la cadena ser si és que l'havien obligada a parlar en castellà, fet que considere improbable, tenint en compte que hi pots sentir periodistes que intervenen en qualsevol de les dos llengües en el mateix programa.

Perversions, o no tant, de la subordinació automàtica, però no tant del fet de patir-la —afectació que es resol amb unes sessions de Ferran Suay i un miqueta de voluntat—, sinó del costum i de la intenció programada de transmetre-la. Com diuen al meu poble, ací tens els ous, Joana.


Primera sessió de vol baix pel riu d'enguany: 12:48, que no és una mal començament a estes edats i amb la caloreta que mos fa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada