dimarts, 28 de juliol de 2009

Palanques per a alçar no res

El forat del pany

No aconseguixc connectar l'Asus a l'Internet amb l'Ubuntu i el Toshiba G450 de Simyo. Per tant, he de tornar a caure en el Windows xp per a les connexions viatgeres, tot i que la cosa també ha necessitat instal·lar un programa que va com va. Supose que estos inconvenients algun dia seran de l'estil de la palanca que calia girar per a fer anar els motors dels cotxes.

En canvi, ni palanques ni romanços amorosos o identitaris resoldran la minva d'ús del valencià en els intercanvis lingüístics habituals, tot i que són els acudits que més a mà solen trobar els qui t'enganyen o els qui s'enganyen (i les dos coses alhora també).

Molt em sorprendrà no vore'n demà una demostració, en un reunió estival que es preveu càlida, fonedissa més aviat. Diria que apareixeran els interessos de marxandatge polític o sindical, i puga ser que també alguns interessos laborals poc ajustats al que és (o al que hauria de ser) l'administració pública. I, fins i tot, ja vorem si tant.

2 comentaris:

SM ha dit...

Si hem de comaprar l'estat de la llengua a un sistema operatiu em sembla que jo triaria el Windows ME, aquell que gairebé ningú no va fer servir i que es penjava només de mirar-lo...

Tècnic lingüístic ha dit...

¿Vols dir que és un sistema operatiu propietat d'algú? Jo encara confie que siga programari lliure...