dimarts, 21 de juliol del 2009

Mecànics virtuals de la normativa

Rebaixes lingüístiques


La globalització econòmica ha provocat un canvi en la balança del poder geopolític. Els membres del G-20 s'erigixen en responsables del lideratge mundial, però ¿com poden encapçalar eixe lideratge de manera creïble si el seu propi historial de drets humans està farcit de violacions?
Amninistia Internacional, núm. 97, pàg. 32



Observe que prolifera la temptació entre tècnics lingüístics i entesos en coses de llengua i normativa lingüística d'obrir espais (blocs o webs) per a recollir-hi preceptes i receptes lingüístiques més o menys documentades. La documentació sol ser més aviat menys que més, ja que un dels objectius que semblen buscar estos espais és donar píndoles que solucionen ràpidament qualsevol dubte dels usuaris de la llengua preocupats per la seua llengua o acaçats per una preocupació normativa.

Des del meu punt de vista, trobe que no està gens malament eixa profusió, si fóra indicativa que aixina es pal·lia un dèficit de lletra que fa anys que m'havia semblat detectar entre els suposats mecànics de la llengua, sobretot al País Valencià. I em referixc a lletra professional, perquè d'altres lletres, per sort, en fan bastants més.

Amb tot, un petit però que hi podria trobar en alguns casos, és un excés de síntesi normativa. Fins i tot un excés d'horitzó lingüístic. Com si la normativa només foren les receptes apreses durant l'ensenyament i el diccionari de l'iec. Això, i la tria d'un esquema d'aplicació correcte/incorrecte, deuen esborrar molts dubtes, però no sembla que dote ningú de raons i arguments, no sembla que repartixca canyes per a peixcar, només peixos de la llista d'espècies oficials, obviant que l'ecosistema complet és molt més divers i saludable si pretenem fomentar l'ús del català (i no tant del formulari o el retolet en català).

D'altra banda, pel que fa a la reducció d'horitzó lingüístic, si ja era lamentable que l'avl oblidara entre els seus referents Pompeu Fabra i molta de la faena feta des de tots els territoris de parla catalana, detecte una restricció equivalent en Catalunya, que em sembla molt més greu pel que implica de renúncia a un àmbit d'intercanvi lingüístic extens. De fet, ni tan sols respon a l'àmbit català, sinó a les versions de Catalunya que més s'acosten amb el model normatiu difós des de les institucions oficials. Així, es remeten a una «única» institució normativa, que seria l'iec. El cas és que no sé si això es deu a simple urgència o mandra, o si, pitjor, al desconeiximent i la desinformació. En tot cas, no crec que es tracte d'un plantejament polític (de política lingüística) aïllacionista o desintegracionista.

Esperem que la interacció de blocs i webs elaborats amb bagatges i punts de vista de tots els territoris (que n'hi ha ja bona cosa) evite la fragmentació professional i lingüística en capelletes resclosides, encara que siga perquè la pràctica d'altres èpoques ja ens ha mostrat alguns errors que faríem bé de no traslladar dels papers a les pantalles d'ordinador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada