Ha arribat a la ciutat el llanterner que mos salvarà a tots, les canonades de la llengua principalment. Ja he explicat últimament que hi ha molt de «militant» de la llengua catalana i del seus estàndards més fantasiosos i impol·luts, que, en canvi, estan instal·lats en la pràctica de la subordinació del català al castellà. I de sobte apareix un llanterner disposat a fer negoci en valencià. Estem segurs del seu èxit.
Per variar de llengua, hem anat a vore una altre pel·lícula previsible, però que aconseguix en versió original també un nivell notable: Last chance Harvey de Joel Hopkins (subtitulada per Meritxell Bargués), amb Dustin Hoffman i Emma Thompson. Cinc persones en una de les sales menudes de l'ugc, i alguna llagrimeta que altra.
La referència cultural més previsible és que el personatge d'Emma Thompson, Kate, volia anar-se'n a viure a l'interior d'Espanya. Això m'ha sonat com el conte Olalla de Robert L. Stevenson. L'altra referència, potser de caràcter més entremaliat, és que la mare de Kate té un veí... ¡polonés! Al principi es pensa que deu ser un assassí perillós, però quan li regala un dels pernils que elabora... Vaja, no deu una referència catalana, si li regala un pernil cuit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada