dissabte, 18 de juliol de 2009

La xitxarra i la perplexitat

Vestits de soroll


Els prejudicis i estereotips sobre els estrangers i els grups ètnics i religiosos diferents, comuns en la societat, no poden tindre lloc en les estructures encarregades de fer complir la llei. Però, en la pràctica, Àustria té un sistema de justícia de dos nivells.
Amnistia Internacional, núm. 97, pàg. 34



Vam vore ahir per primera volta en la vida una xitxarra —suposem que ho era—, eixes companyes incansables de l'estiu. Se'ns va aparéixer una cosa aixina com Francisco Camps Ortiz, Ricardo Costa Climent o Bustamante Bautista, fent lluir el corfoll amb acompanyament musical. Allà estava en un arbret jovenet escanyolit movent la cua i les ales i bastant en perill, si no és que som persones asserenades que ens limitem a fer cacera fotogràfica. Unes turistes angleses es van parar un moment i vam exclamar exactament això, que era la primera volta en la vida que veien l'insecte.

També Cholbi Diego, el nou síndic de greuges valencià, que també té molts corfolls, però deguts a una carrera política oposada a la de la xitxarra, la de grinyolar poc, va deixar caure una pinzellada de serenor en reunir-se amb el síndic de greuges català (El País, 11.07.2009) dins dels actes d'unes jornades de síndics universitaris de la Xarxa Vives d'Universitats. Algú ha cregut important destacar de l'article:


Ribó parlà en català i Cholbi en valencià amb un to d'afecte




És un ressalt que tracta d'atrapar la nostra atenció i ho aconseguix. Però, la veritat, no sé per què pensen que cal ressaltar-ho. Dins de l'article diu que ho feren «amb tota normalitat»... ¿Això és notícia? Dos parlants de dos varietats diferents d'una mateixa llengua que parlen amb normalitat. Llavors, quan dos parlants de dos varietats de dos llengües diferents parlem «amb total normalitat», això ja deu ser la rehòstia, per dir-ho religiosament. Bé, a molts castellanoparlants que parlen amb mi els passa cada dia, «amb total normalitat» valenciana.

Si tan sols els vint mil espectadors de La Gira, els festival itinerant de música en valencià feren ús d'eixa «total normalitat», segurament també seria notícia, i potser un altre gall cantaria també en valencià. Per contra, lamentablement, tenim «Democràcies perplexes» (José Vidal-Beneyto, natural de Carcaixent, El País, 11.07.2009), que són una extensió d'aquell país perplex que retratava Josep Vicent Marqués i González. Segons Vidal-Beneyto:

La lluita per la contrahegemonia que és el nostre objectiu permanent ha de començar per ahí [Gilbert Rist i Amartya Sen], oblidant un poc les lluites de poder dels partits, i insistint cada vegada més en el fet que el problema no és a qui votar, sinó per a què votar, cosa que exigix arrelar-se en la ciutadania.

Tal com està el patí, segur que aconseguir un cert grau de perplexitat serà un gran què.