El primer dia sempre ha de vindre

Em semblava que no arribava hui a la cita. El vol sobre el llit del riu ha deixat un estels de pols, no per la velocitat, sinó per les obres que interrompen el meu acte atlètic: 12:55; una primera part deu segons més lenta, i la segona igual que despús-ahir.

D'altra banda, després hem vist Le premier jour du reste de ta vie, que no és cap obra mestra cinematogràfica, però que puc qualificar de notable en les seues pretensions. En tot cas, com que també ho fem per practicar el francés, no ha anat gens malament. Hem aprés que «chien de faïence» té a vore amb l'hostilitat i no amb la terrissa.