Suportà el martiri de les seues malalties, no ja amb la serenitat viril d'un estoic, sinó amb la gràcia jovial d'un epicuri, i va ser el més sincer i contagiós exponent de l'alegria del viure, amb eixe optimisme —l'únic legítim— que no necessita falsejar la vida per a estimar-la, sinó que s'hi adelita tal com és, afrontant-la amb tots els dolors i misèries, i fins i tot l'estima pel seu mateix dolor, car d'ell ha de brotar, com una florida, tot el que fa la vida plaent.
José Torroba, introducció biogràfica sobre Robert Louis Stevenson en El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde, ed. Espasa-Calpe, 1930.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada