dilluns, 6 de juliol de 2009

Capital lingüístic



Segons ens indicà Rafael Castelló Cogollos, el País Valencià està ara mateix (i podríem pensar en el paral·lelisme urbanístic) immers en un model especulatiu (de política lingüística): augmenten el capital valoratiu (valoració) i el capital competencial (coneixements), però eixos capitals no es transformen en un augment sinó en una disminució del capital instrumental (ús).

Per la meua part, crec que el terme lleialtat no està gens ben trobat. De fet, no és l'antònim d'assimilació, així que podríem trobar-ne un que no continga eixos connotacions valoratives que no sabem massa bé si mos duran a parlar de traïcions (que és el recurs quan no hi ha arguments). Podríem provar amb manteniment, que queda igual de clar i no té aquelles connotacions.

I parlant de manteniments i, sí, de resistències, alguns diaris de hui porten una notícia de l'agència Efe. En el diari El País (06.07.2009):


El síndic marmola Economia per discriminar el valencià




Sí, eixe ciutadà sense nom sóc jo, i la cosa s'arrossega des de fa més de tres anys (Eines de Llengua, 15.11.2005):


Arrossegue una queixa des de fa un any pels pressupostos del 2005, la Conselleria no fa ni cas del síndic, el síndic no pren mesures i els pressupostos del 2006 tornen a estar només en espanyol en el web de la Conselleria d'Economia.


M'ha fet gràcia el titular del diari El País, perquè això de marmolar és l'acabament actual de les meues queixes al síndic de greuges:


Espere que prengau les mesures adients per a fer que la Generalitat Valenciana resolga esta mancança i adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.


Sí, trobe que canviaré el renyar de la Marina pel marmolar de la Vall (Valldigna). Com que el síndic de greuges resoldrà res a l'any del batre, si no este, l'altre, crec que encara tindré de temps de tornar a modificar eixa postil·la.
Publica un comentari a l'entrada