Dissabte fent declaracions de renda en català per Internet. I penses en com les coses tan simples i accessibles de hui en dia eren motiu de discussions i baralles a mitjan dècada dels noranta i abans, quan anaves a l'estanc a buscar els impresos. Almenys en alguns estancs del centre de València.
Es suposa que hem avançat amb l'accés casolà a eixa documentació. Pot ser, però també ha perdut una miqueta l'encant aquell de confraternitzar amb el dependent o la dependenta que s'alegraven de compartir el mateix desig que tu, o l'encant de demanar-li el llibre de reclamacions en l'estanc on t'esgrimien una «gran i lliure» (sí, fins i tot en valencià) melancòlica per a negar-te els papers en valencià.
De totes formes, ara et venen que és més fàcil que mai llegir en valencià els mateixos que impedixen al 75% dels estudiants tindre la capacitació per a fer-ho, i, bé, és cert que continuem trobant el mateix paisatge en altres dependències que visitem cada dia, tot i que ara és més habitual la tolerància dels qui no saben o no volen parlar en valencià, mostren vergonya fins i tot, i, més encara, a voltes es disculpen per no atendre't en valencià. No sé si és un avanç o la misericòrdia que mos tenen perquè som ocellets en perill d'extinció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada