dijous, 11 de juny del 2009

Qualsevol vida, qualsevol llengua

Serhs en valencià

Segons algun article de diari, el roig que sol lluir l'actual alcaldessa de València, Rita Barberá, fou idea de José Luis Masiá —antic cap del servei de publicacions de les Corts, que faltà ahir o despús-ahir—. No en sé res del fonament real, perquè no mos ho contà mai.

També diu l'article que Masiá va superar unes «duríssimes» oposicions a les Corts, i d'això crec que puc assegurar que les oposicions de les Corts —la que vaig fer jo mateix— són més dures del que és habitual en la Generalitat valenciana... És cert, tot i que no crec que es puguen qualificar de «duríssimes» amb caràcter general. Hi ha moltes oposicions i faenes molt més «dures».

Bé, tot és relatiu, que no vol dir inconcret o indeterminat, sinó que tot depén dels punts de referència. La filla d'una amiga fa hui una analogia: «venders» ('venedors'). Alguna cosa sap de la llengua. Amb tot, no li arriba per a fer ús del partitiu en. Tampoc sap escriure el seu cognom, perquè és ortogràficament complicat encara per a ella, «Baixauli». Té cinc anys. Tot és molt fàcil i molt complicat alhora, a eixes edats i durant la resta de les que vindran.

Finalment, confirmant les enquestes de l'avl, veig en el Telenotícies del migdia que l'iec ha fet un estudi que detalla el nombre total de parlants de català i la situació als territoris on es parla. Rescate la notícia d'El Singular Digital perquè el vídeo del TN encara no està en xarxa:


Segons l’estudi, uns 11 milions de persones entenen el català; 9 milions de persones el saben parlar; i uns 6 milions l'utilitzen a la llar. D'aquests 6 milions, 5 el parlen de forma prioritària, i la resta l'usa conjuntament amb la segona llengua.


Com que tot és relatiu, podem pensar positivament: encara estem ací, editem gramàtiques i diccionaris, novel·les, fullets, cartells, anuncis i programes informàtics... I, bé, qualsevol dia també ho podrem fer en qualsevol altra varietat de qualsevol llengua.

4 comentaris:

  1. Potser és poc, però encara vostè i jo som ací. Segur que a Irian Jaya ho tenen més complicat.

    ResponElimina
  2. Certament, Allau, la zona és una mostra de «destrucció» permanent de la humanitat, de com són de «dures» unes altres «oposicions».

    ResponElimina
  3. Continuem la seqüència: 1 milió que consumeix mitjans de comunicació en català (premsa, ràdio, revistes); 500.000 que consumeixen productes etiquetats en català (Hacendado no), etc.

    ResponElimina
  4. Bé, sí, al final, estem sols.

    ResponElimina