dijous, 4 de juny de 2009

Humor estrany

Humor valencià

Les persones som molt estranyes, totes, però som «igualment» estranyes. Són coses del llenguatge i de les reflexions que mos du. Jo tinc un sentit de l'humor peculiar i trobe molt estrany el sentit de l'humor de moltes persones que conec. He de dir que les coses que em fan gràcia, també fan gràcia a altres persones, amb la qual cosa tampoc som tan estranys estranys.

En el programa Polònia, per exemple, em pot gràcia la imitació del Tomàs Molina, o la dels polítics catalans o valencians (Francisco Camps i Rita Barberá). Em canvi, que el Minimolina es tire un pet i s'enlaire, no ho sé agafar humorísticament.

En un camp veí, estic segur que hi ha molts polítics valencians (i de la resta de l'estat), que es baquegen prou de la ciutadania que tenen. Ho fa Alfonso Rus quan promet la platja en Xàtiva (i es burla dels seus votants); ho feia Joan Ignasi Pla quan declarava que el català i el valencià no eren els noms d'una llengua comuna; i ho fa Jorge Alarte quan determina que el grup parlamentari socialista vote contra la petició que la Generalitat forme part de l'Institut Ramon Llull... Ah, ho fa eixe grup parlamentari acceptant de votar eixa bajanada.

En Europa, segons un estudi universitari, no hi ha cap altre estat —entre els que volem imitar— que restringixca tant i tan desigualment —amb criteris electoralistes i ben poc democràtics— l'accés de les forces polítiques als mitjans d'informació públics com es fa en Espanya. En sabem alguna cosa perquè hi ha la protesta periòdica i simbòlica dels periodistes de tv3, que es veu que tenen eixe dret —i l'exercixen— en eixe país de més al nord. I, d'això, també en fan broma en el Polònia.

Al País Valencià tenim també una gran collita d'acudits possibles, però estan per fer. Jo n'escolte uns quants cada dia: això diu que era un ajuntament que guanya un recurs en els tribunals per a mantindre el nivell superior de valencià dels llocs de secretari i arquitecte. Li costa temps i diners defendre-ho. Ho guanya. Al cap d'un any, la mateixa alcaldessa reforma el perfil d'eixos llocs i establix el nivell mitjà. Sé que hi ha alguna acudit amagat ací.