diumenge, 14 de juny de 2009

Cita dominical / 34: Ángel López García-Molins

Mirant amb comprensió.


Permeteu-me un exercici de política-ficció. Imaginem que la lletra [de l'himne espanyol] consta de tres estrofes, una en espanyol, una altra en català, la tercera en gallec i que la tornada està en basc.

[...]

En el parlament, en els mitjans de comunicació i en els símbols comuns només existix un idioma, a pesar que el 40% de la població espanyola n'aprengué un altre dels llavis de la mare. ¿Tan difícil seria que els diputats s'expressaren de manera indistinta en qualsevol dels romanços peninsulars i que en els mitjans de tota Espanya convixqueren sense estridències? ¡Però, home, si s'entenen perfectament sense necessitat de traductor!
Ángel López García-Molins, «Matas al mensajero», El País, 23.05.2009.



Bé, pel que fa a l'himne, això ja està fet, «na, na, na, na, ni, na, na, na, na...». Quant al basc, no és un romanç tan comprensible per als romànics, però també n'hi ha qui diu que no entén els de Càlig.