dilluns, 15 de juny de 2009

Aixina és ka nostra



La visita al nord va ser bastant apressada, aixina que no vaig arribar a escriure cap nota ni recorde alguna cosa que volia apuntar. A Sant Manteu, una «peixateria» darrere la font de la plaça i un creatiu «Ka Nostra». Tenim pendent aprofundir per cals ibers, ceràmiques diverses, tasts d'oli i rius d'aigua ben fresca.

Per ací, doncs, esta setmana i la que ve toca que mos submergim en el món de la tipografia i l'Indesign en un curs de l'ivap amb José Luis Martín i Carlos Rosell. Hui hem tingut el primer acostament. L'única curiositat ha estat no sé si la pregunta o la resposta al fet que, en publicacions bilingües, calga distingir gràficament les llengües. Des d'una perspectiva decorativa, hi trobe alguna explicació, però des d'una perspectiva de política lingüística igualitària hi tinc molta més prevenció, sobretot arran de les opcions habituals que patim.

Tinc un plantejament preventiu, perquè, com dia aquell de Sueca, la política que no fem mosatros, es farà igual i contra mosatros. Això és el que ens sol passar als catalanoparlants del País Valencià, que ens fan polítiques a la contra, com ara suprimir el valencià per a ensenyar anglés (made in Font de Mora: això de suprimir és un dir, ja que molta vegades ni tan sols cal, ja que no n'hi ha), o com ara escriure el valencià en cursiva, a la banda dreta o en lletra més menuda.

En eixe sentit, i com que ja vaig dir la meua, no repetiré res sobre l'editorial Campgràfic, que, si no vaig errat, continua més igual que mai.
Publica un comentari a l'entrada