dilluns, 22 de juny de 2009

Adreços poc adreçats

Adreç valler

No he sentit massa virtuosismes parlamentaris últimament, si exceptue l'habilitat d'Ovejero Adelantado amenaçant[1] Albiol Guzmán, o Gerardo Camps retraguent-li Lenin com si fóra el santet en capella de la diputada d'Esquerra Unida. És a dir, poc de virtuosisme dialèctic i menys encara intel·lectual. Però eixe és el paisatge que votem i que mos fan votar.

En canvi, a voltes el diari El País està inspirat i ens regala algun article més o menys documentat. És el cas de «Mentires atòmiques» de Rafael Méndez (19.06.2009). Només en citaré dos fragments:


Des de 1997, amb la liberalització elèctrica, qualsevol pot construir una nuclear. I, tanmateix, cap empresa ha presentat cap projecte. Una cosa és prolongar la vida d'una central amortitzada, i una molt distinta, mor més arriscada, és construir-ne una nova.

[...]

El líder de l'oposició, Mariano Rajoy, va afirmar que tancar Garoña seria «un destrellat». Sentint-lo, sembla que clausurar una nuclear siga una cosa insòlita. I, tanmateix, Rajoy era vicepresident del govern en 2002, quan l'executiu va decidir el tancament de Zorita, en Guadalajara.


I, bé, que anem passant entre amenaces, desqualificacions, falsejaments ideològics i mentires. I per això acaben molts refugiats en la literatura o en el cinema, que deu ser un dels camins que ens evita acabar ben bojos. Això no ho adreçarem.




1. (18.06.2009) «Les urnes, la veu del poble, ho impedix elecció rere d'elecció, encara que no oblidarem, i jo no oblide, que en passades èpoques ni això els va detindre a vostés. Però sàpien que, si no varien la seua actitud, si seguixen vilipendiant-mos, contribuint a tot el contrari del que arterosament pretenien amb esta proposició no de llei, que és sembrar el descrèdit de part de la classe política, ens defendrem de la que comence a creure, i m'ho comence a creure, que és l'única manera en què cal fer-ho, i serà arremetent contra vostés.»
Publica un comentari a l'entrada