divendres, 29 de maig de 2009

Picada de fesols

Esclat de soja

Tenia una altra entrada per a hui, arran d'una frase de David Serra (pp), però me s'ha perdut per algun racó. Ja la recuperaré, perquè era una mostra —una altra— de les tergiversacions de les dades i dels fets que conformen la nostra societat.

Tenia una altra ocurrència de Morera Català, però l'excés de converses me l'ha fet perdre per algun altre racó. Dilluns la recuperaré, supose. Mentrestant, pel que he sentit en una comissió parlamentària, en algun moment pareixia que en el pp hi havia una renyina estilística entre «desenrotll» i «desenrotllament», que es veu que deuen ser icones simbòliques de diverses derives ideològiques.

I no detallaré les converses de molt de trellat que hem tingut hui, com ara tornar a xarrar sobre la situació laboral i professional d'alguns tècnics lingüístics que es mouen entre la il·lusió sense fonament i la despreocupació egoista, però temerària, mentres tot va bé. Una companya diu que hi ha iniciatives que ratllen tant l'estupidesa, que no poden ser il·lusió sense fonament, sinó joc brut en benefici d'algun polític. No em sorprendré si té raó, però no m'ho vullc acabar de creure.

El cas de la possible amortització del «lloc» d'Alboraia —que no de la persona— està remoguent alguna cosa en el llot tranquil de la gestió lingüística municipal. Açò acabarà, com sempre, en una picada de fesols, que és una cosa que diuen al meu poble.
Publica un comentari a l'entrada