dimarts, 19 de maig del 2009

Llogarets imposats

Lloquet valencià

Fragments de fòsfor blanc encara en flames, carcasses de peces d'artilleria, alerons de morter i restes de míssils, inclòs un nou tipus que allibera una gran quantitat de diminuts cubs metàl·lics amb vores esmolades capaces d'incrustar-se en un mur de formigó. És el qeu va trobar la delegació d'Amnistia Internacional durant la seua visita a Gaza. Estaven escampades pels carrers, patis de col·leges, hospitals i cases. D'altra banda, en zones de residencials del sud d'Israel, es van trobar restes de coets Qassam i altra munició d'efectes indiscriminats.

Aministia Internacional, núm. 96, pàg. 26

Tornant, doncs, al *llogarret, Coromines (declc, s. v. lloc) diu:

No obstant es llegeix molt una forma llogarret, l'iniciador de la qual és el dicc. de Torra, ed. 1757: és la contrària a la formació del mot; de Torra la copiaren Belv., Lab. i els diccs. posteriors (crec que ni tan sols s'ha tingut en compte la possibilitat que sigui una mera errada tipogràfica d'aquesta obra, on n'hi ha moltes). Des de llavors la imposen a tothom els correctors de català. El meu pare ja va haver d'esmenar alguna vegada aqueixa impertinent esmena del corrector de la impremta; a mi mateix, que vaig usar llogaret en una conferència de març de 1967, impresa després durant l'expulsió que em va costar aqueixa conferència, m'ho va esmenar així un d'aquests magistèrculs de la llengua. Aplaudeixo que AlcM hagi gosat a la fi repel·lir aqueixa imposició.

Sens dubte, un passatge divertit i que encara està d'actualitat. Ara li ho enviaré al Calpena. Segur que en farà bon ús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada