dimarts, 31 de març del 2009

L'òmnibus de les paraules

La guapa de Xàtiva

Hui que no me s'ha fet molt tard m'afanye a fer una nota sobre un curiós error que apareix en la notícia del diari El País (27.03.2009) «El Consejo de Ministros aprueba hoy la reforma para liberalizar los servicios». S'hi esmenta una «ley omnibús» i jo, és clar, em pensava que tenia res a vore amb el portugués palavra-ônibus, que fa referència a un mot jòquer, que té un significat tan poc precís que servix per a un munt de «coses» o significats.

I, sí, hi tenia quelcom a vore, però en realitat es tractava d'un error en l'escriptura del mot llatí omnibus ('per a tota mena de coses o amb tota mena de coses'), que és realment una mala denominació per a una llei, denominació que, segons he llegit, pot haver estat copiada d'algun ús de l'anglés de l'administració dels eua. Bé, els juristes es deixen influir pel cresol de la nostra societat.

A més a més, l'error també estava en el fet que, en castellà, el vehicle de transport coŀlectiu per carretera s'ha d'escriure ómnibus, segons indica la rae.

En realitat, doncs, diversos errors acumulats per a una llei que, si no vaig errat, ací es sol dir «text refós» en alguns casos (i supose que hi deu haver alguna altra denominació més comprensible i comuna).

Finalment, i tornant a les polèmiques que mos alimenten, apunte una altra frase de Miquel Àngel Pradilla en La tribu valenciana (pàg. 41):


De fet, el secessionisme tradicional —molt influent en l'àmbit socioideològic— sempre s'ha mogut en una quasivirtualitat a l'hora de generar producció escrita.


I això supose que és el que el feia negatiu, perquè podríem pensar que el secessionisme, eixa inflamació, es cura escrivint... en català o en castellà. Perquè el que no pretenien precisament era crear una llengua per a un altre país.

6 comentaris:

  1. Curiós això que expliques de la notícia. Pel que fa al "blaveram", el Pradilla i tu teniu tota la raó. No solen caracteritzar-se per l'ús i la promoció de la nostra llengua. Els és "tan important" que només la trauen a passejar en circumstàncies especials, com ara el dia de sant Vicent, per falles... etc. Per a tota la resta de l'any, en castellà! Només faltaria!

    ResponElimina
  2. I encara ho els hem d'agrair, és clar.

    ResponElimina
  3. M'agrada molt el teu blog i la teua amplitut de mires -per no dir originalitat- a l'hora de tractar tots els temes, i el llingüístic en concret, pero ací discrepe totalment.

    Clar, si en el "blaveram" claves a Rita i Camps, encerteu de ple. Pero crec que eixe no és el concepte del "secessionisme llingüístic" que defenem els que realment nos el creem, i a les proves (= llengua que s'ensenya en les escoles, gestionades pel PP des de fa temps immemorials) me remet.

    I més, des de que la Llei de creació de l'AVL prohibix expressament rebre subvencions econòmiques a qui no use l'ortografia oficial. Tal volta voleu que sigam superhòmens, o que nos toque la loteria per a seguir escrivint en valencià tal com creem que s'ha de fer...

    Si vols te concerte una cita en algú de la secció de Llengua de la RACV, o de l'AELLVA, i contrastes opinions ;-)

    Salut i bon any

    ResponElimina
  4. Hola, Masclet:

    M'alegre que t'agrade el meu bloc i t'agraïxc el comentari. Espere que l'entengues bé, de cap a cap, cosa que no serà difícil, de tant com s'assemblen les nostres llengües respectives, és a dir, la de cada u. Pel que fa als noms, posa-li el que vullgues, que això ni fa la cosa ni és la cosa que m'interessa com a tècnic lingüístic.

    No sé massa bé, però, si discrepes del meu apunt o més aviat del comentari de Francesc. En este apunt no he tret a passejar Barberá ni Camps, que no crec que siguen especialment secessionistes de res que els reporte benefici econòmic. En això treballen i no en cabòries d'unitats o desunions lingüístiques, conceptes bastant trompe-l'oeil en el debat polític i social que només servixen per a emboirar el problema de la violació dels drets lingüístics dels valencians. Esta idea és ben present en este bloc, segurament et deu sonar.

    Dit això, no et puc discutir això del «blaveram», terme que crec que jo no faria servir amb contingut lingüístic sinó més aviat polític, ja que jo el faria més bé sinònim de dreta feixista (valenciana, passada i present). Altres en fan un altre ús, ús que jo no practique. De totes formes, no és un terme d'ús per a mi, per ara (no m'agraden les etiquetes que anul·len les anàlisis).

    Quant al fet que sigues secessionista, tu mateix, si tu mateix t'ho dius i li trobes cap interés a la qüestió. Això és com ser del Barça, que és el meu cas: són identificacions sense més suc ni més raó.

    [Continua.]

    ResponElimina
  5. [Continuació]

    L'ortografia, la cosa no va més enllà, ¿oi?, no és un constituent gens essencial de les llengües, tot i que siga molt vistós, i la que tenim és molt millorable (o les que tenim, si vols). Tot és cosa de posar-s'hi amb amplitud de mires, com dius.

    Pel que fa a les institucions que esmentes i a aquelles que actuen en contra dels drets lingüístics dels valencians, doncs, reben subvencions importants (moltes voltes per no fer res de bo ni de positiu per a la societat), i ja sé que això és un problema de qualitat democràtica que hem de resoldre en tota la seua extensió, no tan sols en el cas Gürtel, Millet, recitals inexistents de Julio Iglesias, dietes i pensions dels diputats, sous dels alcaldes, Bernie Ecclestone, estadi del València, urbanisme de Cullera, Parcent i altres, sinó també en l'àmbit de la socialització dels deutes i de la privatització dels beneficis. I, és clar, també en el cas de la manipulació lingüística, que és el que fan la majoria dels que hi juguen abusant de les taxonomies lingüístiques (prevaricant-hi, en el cas dels funcionaris i càrrecs públics).

    Per això, no em trobaràs en debats identitari —més enllà de la meua identificació personal, incompleta i variable— ni fent proclames d'unitats o secessions lingüístiques, excepte si cal anar-hi en contra perquè emmascaren un atemptat contra els drets lingüístics dels ciutadans (com seria el cas del gallec suposadament escindit de portugués en Galícia o del català de la Franja d'Aragó i del Carxe respecte del valencià, en el nostre cas). En el fons, totes les llengües del món són la mateixa llengua i la discussió normativa té a vore amb sobiranies, interessos econòmics i drets humans.

    Per això, no deixa de sorprendre'm que hi haja qui es declare i es senca secessionista (tal com afirmes; supose que la secessió és una simple il·lusió ortogràfica) només per motius lingüístics. Precisament en eixe àmbit no hi ha cap problema, ja que l'estudi lingüístic dóna per a això i per a més.

    [Continua.]

    ResponElimina
  6. [Continuació.]

    En canvi, pel que fa a la RACV (ara mateix no sé si l'AELLVA hi té cap relació), si no vaig errat, encara és l'hora que eixes institucions i persones tan interessades en eixa llengua valenciana que retallen geogràficament i administrativament (que no lingüísticament), facen alguna actuació explícita, quotidiana i permanent pel seu ús, pel seu dret a fer-la servir. ¿Algú de la RACV s'ha queixat mai al síndic de greuges? ¿Ni tan sols a al diputació de València, que és part constituent de la RACV, pel desús que fa la diputació del valencià, posem per cas, en la publicació del seu butlletí oficial de la província? ¿En algun ajuntament, alguna conselleria o alguna comissaria quan no els han atés en valencià? Fets i no paraules, diríem en valencià, ¿no?

    Doncs, això, les opinions les contraste amb els fets. Si tota l'energia que fan servir eixes institucions per a no sé quins beneficis, els feren servir davant els problemes reals que tenen els parlants valencians... Tinc quimera que no existirien, eixes institucions; els problemes, sí, que no crec no els resolgam tan fàcilment.

    Lamente l'extensió del comentari i espere no haver dit cap inconveniència.

    Bon any i fins a l'altra.

    ResponElimina