dissabte, 31 de maig de 2008

L'oratge i altres novetats

La nova imatge de l'Ubuntu

He actualitzat finalment l'Ubuntu, ara estic amb la versió 8.04 LTS. Es veu que és temps de renovacions i canvis: revisió i ITV del cotxe, possiblement duré la bici a que li peguen una miradeta... I quant a llibres, han aparegut per mà de Taksenet Sobre Vida y destino. Textos de Vasili Grossman, Tzvetan Todorov i Efim Etkind (Círculo de Lectores, 2008; traduccions d'Isabel Margelí Bailo i Marta-Ingrid Rebón Rodríguez), Una vida entre libros. Memorias de un amante de la palabra escrita de Lewis Buzbee (Tempus, 2008; traducció de Santiago del Rey) i Sol cec de Salem Zenia (Accent Editorial, 2008; traducció de Carles Castellanos Llorens).

L'Ubuntu inclou una nova versió —puga ser que massa i tot— del Firefox, la 3.0b5, i això fa que algunes extensions no funcionen, cosa que és particularment molesta en el cas de l'Accessibar, que em permetia maquillar els insuportables fons blancs de les pàgines i les gens contrastades lletres grises a què són tan aficionats alguns dissenyadors de webs que no deuen llegir en pantalla. Espere que arribe prompte una actualització o una alternativa.

I pel que fa a altres plaers, visitàrem el restaurant El Tossal de València (carrer de Quart, 6: no tenen encara carta en català), que s'ha renovat no fa massa temps i ara té un aspecte modern. Ben recomanable, sobretot quant als arrossos i pel que fa a l'atenció del personal, que és directa, amistosa i ben agradable. No comentaré el vi Penya Cadiella (del Comtat, 1999; etiquetat en català) perquè encara no sé si estava bo, a pesar d'excessivament reposat, com em va semblar, o és que no en tinc ni idea, que és ben probable.

Sembla que hui tornarà a ploure, l'horitzó està ben negre. Francisco Camps i els profetes de la sequera com Maluenda, deuen estar una mica molests amb els déus de l'oratge. Parlant de polítics i diputats, n'hi ha «un» que, parlant en català, quant cita refranys àrabs, ho fa en castellà. Això, que és un tic que encara ens provoca la subordinació lingüística, és més greu perquè és més evitable en el cas de Morera Català (BNV), que té molt de vici de dir algunes gracietes, que són ben normals i vives en català, doncs, en castellà. I citaré només una paraula que té sempre a punt: lío, que no sé com no ha pensat mai que a Oliva també coneixen embolic, bollit, cacau, merder i altres, per a triar i remenar.

Tancaré amb una citació que ens pot sonar:


Remarquez au passage que le français est la seule langue dont on dise que pour la bien parler il faut la parler sans accent. [Ils sont fous ces bretons d'Erwan Vallerie i Nono]


Sí, ells també.

dimecres, 28 de maig de 2008

Clavills en l'ús del valencià

Un paperet que hi havia a Verges, quan el comiat del Llach.
Ahir, poc després de la pluja que s'ha fet una visita habitual estos dies sobre València, mentres s'eixugava el terrat, vaig eixir a llegir amb la claredat de l'últim sol de la vesprada. A l'Ipod sona la selecció de música sueca que he pogut aconseguir fins ara: Lars Winnerbäck, Lisa Ekdahl, Laleh, Bo Kaspers Orkester i algun altre, més o menys els que apareixen en l'apartat de música al final de la columna dreta d'este bloc.

I mentres passava les planes de La Clivella, la novel·la de Doris Lessing (traducció de Marta Pera Cucurell), la lectura d'eixa vesprada, em venia al cap el fet que hi ha diputats que treballen molt pel valencià, però el cas és que ho fan fins i tot sense el valencià, segurament sense adonar-se, per eixa comoditat que ens depreda. Li ho vaig dir a un diputat del BNV, que va reconéixer que anava fent traducció simultània —i errònia, en algun cas— sense cap necessitat a partir de la versió castellana, quan podia disposar dels documents també en la versió valenciana, gentilesa de la faena dels traductors i traductores de les Corts.

Diria que queda clar que les llengües no s'han de salvar amb declaracions més o menys exaltades o bel·ligerants, sinó amb l'ús diari, i amb l'exigència diària del dret a fer-ne ús. I els diputats —més encara els del grup Compromís: Bloc i EUPV— en primer lloc, atesa la seua pràctica a l'hemicicle. I ara que esmente EUPV, senc en una comissió una diputada que parla de «recent nascuts»*, quan la versió publicada del document escriu «nounats». Entropessem una altra volta.

Una gavina vola baix prop de la muralla àrab, atreta per un colom. Els falciots llisquen entre les antenes i els pals de la llum. No hi ha cap conxorxa de rucs valencians per a tombar-los.

diumenge, 25 de maig de 2008

Per a entendre

Columnes de la Llotja de València
Encara ha fet una miqueta de sol de diumenge, el temps justet d'acabar El vaixell de Genseric, el dietari de Ferran Garcia-Oliver, que podríem dir que oscil·la entre dos tipus d'anotacions:


Contra les mossegades de l'efímer no basten bones intencions, energies il·limitades i cors a prova de taquicàrdies. Calen uns suports d'intendència mínims però constants i uns professionals que es deixen dels romanços del voluntarisme militant.


S'havia tret la camisa i exhibia una esquena poderosa i un parell de braços musculosos. Pocs serien capaços de desafiar el llevantet frescot que avui fa, com és habitual als primers tempteigs de la primavera. El jove carreter ho ha fet sense manies. No ho sap, però el guió, un guió de viril i remota antropologia agrària, ho exigia.


Pel cantó de la llengua, diria que dos terços del llibre l'ha corregit una persona i l'últim terç una altra —o la mateixa amb un altre esperit—, ja que hi han aparegut algunes errades. Quant al tòpic «per / per a», un desconcert militant:


I cal reconèixer que sempre estem mal equipats per a endevinar els recambrons foscos de les persones i les seues intencions no declarades. Ací no hi ha matèria opinable sinó malentesos. En un passatge memorable de la Pastoral americana, el ventríloc Philip Roth, a través del seu ninot Nathan Zuckerman, ens adverteix d'això mateix, de les eternes dificultats per entendre el proïsme.


Quant a la resta, un cert plaer per les dites i frases fetes, com ara fer més mal que una pedregada o acabar en aigua de figues; un vocabulari generós i escollit, un fer el cas* en lloc de fer al cas i un al dia després sorprenent, quan hi cabia ben bé un endemà sense més ortopèdia. Finalment, descobrim un leviatan no recollit ens els diccionaris, i un irruir recollit només pel dcvb.

Anècdotes més o menys sucoses a banda, un bon treball que convida a pensar i refer l'escriptura per a aconseguir reflectir-nos amb profit, dignament. I, per deixar una mostra d'alguna cosa que demana més dignitat:


Els entreteniments de desficiós, com el del cas Vinatea, reflecteix el perfil mediocre de les Corts del país, amb un to d'intervenció dels parlamentaris tan baix que hi ha sospites raonables per a dubtar que estiguen en possessió del graduat escolar.


Bé, a les Corts n'hi ha professors universitaris i personatges que si et descuides et citen Carl Schmitt. I això no evita el to, el parasitisme disciplinat de vot i d'adulació i la mentira i l'opacitat permanents. No són els estudis; és, simplement, la societat que alguns volen, que s'assenta poc en el que hi ha escrit en la sanefa de la Llonja de València: «[...] non agit dolum in lingua [...]».

dimecres, 21 de maig de 2008

Javier Maríes i el sexisme gramaticalitzat

Benirrama en abril
Javier Marías publicà en el diari El País (11.05.2008) un article interessant sobre algunes de les funcions que ell aprecia que fan en la Real Academia Española. La curiositat del cas és que l'article es titulava en l'edició impresa del suplement setmanal del diari «No esperen por las mujeras», mentres que en l'edició digital que podem trobar en Internet és «No esperen por las mujeres». El títol amb «mujeras» lligava amb l'últim paràgraf de l'article:


e) No insistiré hoy sobre las pretensiones de acabar con el «lenguaje sexista». La antigua acepción de «mujer pública» no puede suprimirse del Diccionario por lo mismo que no se puede borrar «judiada». Ni la palabra «coñazo», compensada, de hecho, por la expresión «de coña», ya que ambas comparten etimología, para mal en un caso y para bien en el otro. En cuanto a «cancillera», «bedela», «ujiera» y otras aes innecesarias, ya que la terminación en «-er» o en «-el» rara vez indica género masculino ni femenino, a este paso se acabará exigiendo que no se diga «mujer», sino «mujera». Ustedes verán, señoras. Y señores.


Naturalment, el masclisme involuntari referit a las «aes innecesarias» no té a vore amb la gramàtica, sinó que deu tindre a vore amb el fet que, de la mateixa manera que cal mantindre «mujer pública», convindrà incloure una forma gramatical que no té més problema i que, a més, ja és usual, almenys des que Angela Merkel va ocupar eixe càrrec a Alemanya, tal com són comunes les dones en altres moltes professions on no les deixaven accedir i on la prohibició va tenyir de masclisme allò que gramaticalment es suposa que no devia ser ni tan sols masculinista.

Vaja, almenys en català no sembla que hi haja hagut cap problema amb canceller cancellera, replegats en els diccionaris, a més, sense tants fàstics com expressen molts individus en Internet per a assegurar que no són masclistes o sexistes. És una moda, és clar. Proveu a fer la cerca amb «cancillera» i voreu com està el paisatge, molt pitjor que Benirrama en abril.

diumenge, 18 de maig de 2008

La pedagogia lingüística del conseller Blasco Castany

La runa valenciana de cada dia
El conseller Blasco Castany va dir dimecres passat en el ple de les Corts:

És molt important que la gent que vinga ací d'alguns països sàpia que esta és una comunitat bilingüe i que si saben coneiximents bàsics de valencià i de castellà, van a tindre més fàcil la integració.


No diu res, realment, i com que ho sap, més avant afig que es basa en l'article 10 de l'estatut d'autonomia valencià (coses a promoure) i:

[...] d'acord amb les competències que ens correspon a nosaltres, que a vegades no poden ni deuen tindre un efecte jurídic clar, però poden tindre un efecte social molt clar i poden tindre també un efecte de pedagogia política que mos ajude a tots a comprendre-mos millor i treballar per la integració, a la qual mos devem.


Caldria reclamar-li que complira els seus deures abans de promoure els seus desitjos, i esperem que l'oposició no participe en el circ de la desinformació i del paternalisme dels bons desitjos del conseller. En canvi, podria localitzar jo en molts llocs de l'acció dels govern popular valencià la pedagogia que fa que alguns ciutadans de València decidixquen deixar periòdicament —quasi cada dia— els trastos que els fan nosa al mig del carrer, però no del seu carrer, sinó del meu carrer, quasi al cantó, prop d'un contenidor de fem. Són molts anys d'una pedagogia urbanística determinada pel que es veu, molt semblant a la pedagogia lingüística que proposa Blasco Castany.

dimecres, 14 de maig de 2008

L'home representat i representant

Abel Guarinos esdevé Baixauli
Ha plogut i m'he entretingut amb quaranta falòrnies diferents, així que tinc poca peça al teler. Amb tot, puc dir que vaig anar a la presentació del llibre L'home manuscrit de Manuel Baixauli a l'Fnac, despús-ahir. Abel Guarinos ens féu els honors i un numeret ocurrent i entretingut de lloança del llibre i de l'autor.

No cal que repetixca què em va semblar el llibre, que ja ho vaig dir. A més, ara espente el vaixell de Ferran Garcia i he entrellucat La clivella de Doris Lessing, així que tinc altres coses ja al cap, a més d'una síntesi pendent d'El nacionalismo lingüístico de Juan Carlos Moreno Cabrera.

Més tard ha eixit el sol, quan ja s'havia banyat una mica la roba estesa. Això em recorda que han fet directora d'informatius de tv3 la Mònica Terribas. Estic segur que, si ho ha acceptat, deu ser que veu que pot aportar coses bones, tantes com apreciàvem en la seua faena de La nit al dia.

Per cert, el company brasiler de Granada de bolso fa una entrada, «O gironês», ben detallada i entretinguda de la vida cultural catalanobrasilera, podríem dir. Són perles inesperades, com les que et pots trobar llegint l'article «El toque de la izquierda» de Soledad Gallego-Díaz en el diari nacionalista espanyol, què li farem, El País (09.05.2008):


Sempre serà millor suportar una societat cínica que unes lleis que legalitzen i emparen eixe cinisme.

dissabte, 10 de maig de 2008

A l'abril, muixeranga per TV3


Fer manifestacions és una cosa que cada volta m'emociona menys, i menys encara la ritualització de la del 25 d'abril que ja fa anys que no sé ben bé quin trellat té. Així que tinc per costum no anar-hi tots els anys. Enguany, com que era a Alacant —Takse diu que hi anàrem perquè era per TV3—, que era un escenari diferent i desconegut, ens ho vam agafar com una excursió més pel país. video


El ball de xifres sempre poc curós amb la realitat oscil·lava entre els 6.000 manifestants que dia la policia i els 20.000 de l'organització. Jo en posaria uns deu mil i em quedaria ben tranquil. I pel que fa a la resta, que facen les seues valoracions els qui hi van anar. Algú es deu haver quedat satisfet, algú tranquil, i jo simplement recullc la muixeranga del començament en un vídeo. Només afegiré que em féu gràcia el lema de la pancarta de Ca Revolta (tractant-se de TV3): «Anys i anys, per molts anys». I que un xicon mig acatxat va eixir al balcó de sa casa —a l'avinguda on hi ha les botigues, Maisonnave— a penjar una bandera espanyola: cal dir que no hi vam fer massa cas, vist que va traure una «ideologia», diríem, un pèl arrugada.

dimecres, 7 de maig de 2008

L'anhel del sabater

Llengües vives, 62
Per continuar amb curiositats publicades, i fa unes setmanes que volia anotar-ho, el diari El País («El delirio del Anhelo de Sión» de David Alandete, 13.04.2008) dóna una mostra dels petits lapsus que ens aporta l'ús dels processadors de text, principalment la instrucció que reemplaça fragments de text (el fragment «Sión», en concret):


clipped from www.elpais.com



según explica Ford Oglesby, de 83 años, granjero de profeSión y que se acaba de unir a la conversación.
[...]
Ambos sobrevolaron el terreno en repetidas ocaSiónes y avistaron a un grupo de hombres reunidos en una explanada.
[...]
Pasó un año de priSión preventiva en una cárcel de Utah curiosamente llamada El Purgatorio.
[...]
Hasta el punto de que tuvo que ser trasladado a la enfermería del centro en diversas ocaSiónes con úlceras sangrantes en las rodillas.
[...]
«hay suficientes indicios para llegar a la concluSión de que los niños han sido víctimas de abusos sexuales en una o más ocaSiónes».
[...]
En una ocaSión le rompió «varias costillas».
[...]
«Él ha dicho que no la conoce de nada», dijo Bill Loader, un agente de superviSión de la libertad condicional de Arizona.


Això no ens ha fe fer ser més condescendents amb nosaltres mateixos —¿més encara?—, però ens permet recordar la dita —inclosa també per Eugeni Reig en Les nostres paraules, i que haurà d'incloure Víctor Pàmies en el seu refranyer— recollida en Llengües vives (núm. 62, setembre 2007; pdf), el butlletí d'actualitat lingüística del sud-oest europeu: aragonés, astur-lleonés, català, euskara, galaico-português, occitan, sardu:


En casa del ferrer, el més mal estraler | En ca'l ferreru, cuchiellu de madera | A cal sabater, sabates de paper | Errementariaren etxean zotza burruntzi | Em casa de ferreiro, espeto de pau | Lo sabatièr es totjorn lo mai mal cauçat | In domo ‘e mastru ‘e ferru, resorza de linna


Saviesa popular amb què també juguen els infants (veg. la fitxa atzar):


Dalt de la teulada hi havia un sabater, que feia les sabates de paper. Quin número vol vosté?... (Tavernes de la Valldigna, Encarna Sansaloni - Zèfir, 23.01.2007; coneguda a la Vall d'Albaida, Ribera Baixa i Plana Baixa).

dilluns, 5 de maig de 2008

¡Collins!

Polonesos i catalans, segons el Collins
Ens ho hauríem d'agafar amb humor: una persona polonesa elevada al quadrat és una persona que, tal com diria Jordi Pujol, viu i treballa a Catalunya. Això explica als angloparlants el diccionari bilingüe Collins español - inglés, segons podem comprovar en la imatge. El mal és que el diccionari no explica la gràcia d'eixa xenofòbia implícita que alguns sectors de la societat espanyola practiquen de broma i de veres.

La cosa, tot i vindre en un diccionari de nom eufemístic, collins, és seriosa, ja que el clave també recull eixe ús:


[2 col. desp. Catalán: Mis padres me enseñaron desde pequeña a no llamar polacos a mis compañeros de clase que eran catalanes.


Cal tindre en compte que en castellà gallego -ga té altres connotacions :


5. adj. C. Rica. tonto (║ falto de entendimiento o razón).
6. adj. El Salv. tartamudo.



I, a més, recordarem que en francés hi ha l'expressió «parler le français comme une vache espagnole», que és parlar malament el francés. Ara mateix, vaja, no em vénen al cap altres usos de gentilicis en eixe sentit, tret d'alguns relacionats amb pràctiques sexuals, o d'una expressió d'una àvia meua, «alemany dels collons», que no tenia més valor que ser recurrent en parlar dels alemanys. Per tant, diria que encara han fet sort, tant polonesos com catalans.