dissabte, 29 de novembre del 2008

La ideologia morfològica

Ara ja no, això era abans...
Escric este petit esborrany divendres per si dissabte, com que me n'he anat de dinar, no tinc espenta per a acabar l'entrada. Segurament estaré pensarós remugant en silenci sobre El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians de Josep Àngel Mas Castells, que m'ha impressionat pel títol, ja que el llibre no l'he vist encara. Pot ser que estiga també etilitzat o ressacós i pegant-li voltes als models classificats per Mas Castells:


6.1. El model vernacular
6.2. El model normatiu indeterminat
6.3. El model convergent
6.4. El model particularista
6.5. El model secessionista
6.6. El model uniformista


Ai, espere poder classificar-me adequadament.




Puc afegir abans de vore el partit del Barça contra el Sevilla, que després del dinar que Emili mos ha regalat al Torrijos (València) —excel·lent; i deliciós el vi Mas Perinet (2004)—, barat a envellir un any, hem reenganxat més avant, quan volíem fugir de l'airet massa fresc, amb la manifestació per l'ensenyament públic de qualitat.

Santapoler general.
Més de cinquanta mil persones —comptes meus—, entre els quals vells amics que no esperava trobar: el Joan i l'Enric de la Vall —trobe que els dec algun sopar—, Francesc (de la Vall, per a mi, tot i que de Beneixama per a ell), Oreto (de l'Alcúdia) i Teresa (de València)...

Ah, i una quinzena de coneguts de vista de les «joventuts» del pp, que fa uns dies estaven en les Corts segurament rebent instruccions i elaborant les seues pancartes en què demanaven un sabater que els traguera de Bolonya, missatge críptic que cadascú podrà aclarir pel seu compte, supose. S'han aplaudit a soles al final de la seua gesta i cap a les huit han decidit anar-se'n, atés que ningú no els feia més cas que el suficient per a tapar-los la pancarta. Morera Català i Oltra Jarque (Compromís), que se'ls miraven a pocs metres amb poc interés. Al capdavall, ni tan sols els funcionava el megàfon. Ai, ai, ai.

4 comentaris:

  1. Anònim19:46

    Pareix interessant el llibre, en qualsevol cas. Gràcies per la referència i espere que, a banda de ressaques o desgana, ens en pugues parlar si hi fiques mai la mà al damunt. Eixa classificació que dóna l'autor em recorda les classificacions que -amb molt d'estira i arronsa social i sociològic- s'han anat esbrinant sobre l'àrab, "clàssic" (o "literal" o "literari" o "modern" o "culte" o "escrit", etc., etc.) i dialectal, amb la variació quasi infinita que n'hi ha: "llengua patró antiga" (fushaa 't-turaath), "llengua patró contemporània" (fushaa 'l-'asr), "llengua dialectalitzada intel·lectual" ('aammiyyat al-muthaqqifiin), "llengua dialectalizada educada" ('aammiyyat al-mutanawwiriin), "llengua dialectalitzada popular" ('aammiyyat al-ummiyyiin), etc., etc. I d'estes classificacions, i de les discussions d'on ixen i cap a on s'adrecen, n'hi ha per a donar i vendre...

    ResponElimina
  2. Espere poder-lo trobar prompte.

    Espere que les etiquetes siguen només una simplificació indicativa sense voluntat de fixar res categòricament. Tal com mostres amb els teus exemples, tants caps, tants barrets...

    ResponElimina
  3. Hola Miquel: tant se val, de la Vall que de Beneixama. El cas és que un és d'on s'hi troba. ;D

    ResponElimina