dissabte, 31 de maig del 2008

L'oratge i altres novetats

La nova imatge de l'Ubuntu

He actualitzat finalment l'Ubuntu, ara estic amb la versió 8.04 LTS. Es veu que és temps de renovacions i canvis: revisió i ITV del cotxe, possiblement duré la bici a que li peguen una miradeta... I quant a llibres, han aparegut per mà de Taksenet Sobre Vida y destino. Textos de Vasili Grossman, Tzvetan Todorov i Efim Etkind (Círculo de Lectores, 2008; traduccions d'Isabel Margelí Bailo i Marta-Ingrid Rebón Rodríguez), Una vida entre libros. Memorias de un amante de la palabra escrita de Lewis Buzbee (Tempus, 2008; traducció de Santiago del Rey) i Sol cec de Salem Zenia (Accent Editorial, 2008; traducció de Carles Castellanos Llorens).

L'Ubuntu inclou una nova versió —puga ser que massa i tot— del Firefox, la 3.0b5, i això fa que algunes extensions no funcionen, cosa que és particularment molesta en el cas de l'Accessibar, que em permetia maquillar els insuportables fons blancs de les pàgines i les gens contrastades lletres grises a què són tan aficionats alguns dissenyadors de webs que no deuen llegir en pantalla. Espere que arribe prompte una actualització o una alternativa.

I pel que fa a altres plaers, visitàrem el restaurant El Tossal de València (carrer de Quart, 6: no tenen encara carta en català), que s'ha renovat no fa massa temps i ara té un aspecte modern. Ben recomanable, sobretot quant als arrossos i pel que fa a l'atenció del personal, que és directa, amistosa i ben agradable. No comentaré el vi Penya Cadiella (del Comtat, 1999; etiquetat en català) perquè encara no sé si estava bo, a pesar d'excessivament reposat, com em va semblar, o és que no en tinc ni idea, que és ben probable.

Sembla que hui tornarà a ploure, l'horitzó està ben negre. Francisco Camps i els profetes de la sequera com Maluenda, deuen estar una mica molests amb els déus de l'oratge. Parlant de polítics i diputats, n'hi ha «un» que, parlant en català, quant cita refranys àrabs, ho fa en castellà. Això, que és un tic que encara ens provoca la subordinació lingüística, és més greu perquè és més evitable en el cas de Morera Català (BNV), que té molt de vici de dir algunes gracietes, que són ben normals i vives en català, doncs, en castellà. I citaré només una paraula que té sempre a punt: lío, que no sé com no ha pensat mai que a Oliva també coneixen embolic, bollit, cacau, merder i altres, per a triar i remenar.

Tancaré amb una citació que ens pot sonar:


Remarquez au passage que le français est la seule langue dont on dise que pour la bien parler il faut la parler sans accent. [Ils sont fous ces bretons d'Erwan Vallerie i Nono]


Sí, ells també.

2 comentaris:

  1. Anònim20:51

    en aniquilar accents han estat i son uns mestres. Em sembla quasi grotesc quan fan cara de burla amb les o obertes provençals.

    ResponElimina
  2. De fet, diria que allà també hi ha de tot, i que les oligarquies també són les oligarquies, igual que ací. Canviem, però, la qualificació: no han estat mestres, són uns mals exemples, uns bruixots dolents.

    Certament, ens pot resultar grotesc, però, vaja, encara són ells els qui riuen.

    ResponElimina