dilluns, 25 de setembre del 2006

Rijkaard, Ikea i els lingüistes valencians


Continue atrafegat, ara actualitzant-me el Mac Cube que vaig trobar en un contenidor al mes de maig. Ja li he actualitzat tot el sistema operatiu Mac OS X (10.3.9). Ara caldrà que el pose en producció. La veritat és que és un ordinador bonic i silenciós. La pega és que no té eixida normal de so, però ja he vist que hi ha diverses possibilitats per a resoldre això.

Quant a altres coses que m'ocupen, a més de la preocupació per si Eto'o aprén a reaccionar d'una manera menys «espanyola» quan l'interroguen en català, he descobert que a quinze quilòmetres de Múrcia anant cap a Molina de Segura hi ha un cartell lluminós de la DGT que ja parla en català. Meravella! Tant com li va costar a Pere Navarro —director general— disposar el mínim bàsic de tractament lingüístic habitual en qualsevol democràcia tirant a justa i ara ja ho tenim a Múrcia i tot. Deuen ser coses de l'Ikea, que ha fet augmentar tant el trànsit valencià cap a la zona, encara que no sé per què els bons senyors i senyores suecs no repartixen els catàlegs en català al País Valencià —que jo sàpia, només ho han fet en castellà. Potser són rampells com els d'Eto'o. Sort en tenim de Rijkaard.

D'altra banda, hem iniciat el camí del bloc Diari per a tècnics lingüístics, una bitàcola (o un blog) per a navegar en les faenes lingüístiques. És una eina que pretén que els socis i sòcies de la CDLPV tinguen un lloc de trobada comú i periòdic on intercanviar o esbombar projectes i comentaris. Espere que gent de tanta lletra i tanta escola tinguen alguna cosa a dir-se reflexivament i de manera positiva per a tots. Certament, entre el col·lectiu de tècnics lingüístics valencians ja sé que hi ha molta varietat de registres i de proses o rimes per a dir-se el nom del porc. Espere que pugam fer un pas en un altre sentit.

dimarts, 19 de setembre del 2006

Els canvis valencians

Valencians per algun canvi.

Hui he recordat una carta que els vaig enviar (28.06.2006) als de Valencians pel Canvi arran d'un manifest seu que no he firmat, a pesar de la bona companyia que hi ha entre els firmants. Com és natural, per un comentari destrellatat meu no havien de modificar el manifest, però, és clar, espere que el pròxim manifest els ixca més redó —almenys quant a la meua concepció de l'esfericitat.



Ja m'agradaria firmar el manifest de Valencians pel Canvi, però hi ha dos expressions --no en són moltes-- que em semblen desencertades i que em fan dubtar del fons real de la reflexió que feu.

Una és:

[...] “defensa de la llengua valenciana” i el domini creixent del castellà en tots els àmbits públics i institucionals.

En eixa expressió s'acumulen, com a mínim, dos errors d'apreciació. El primer, que la llengua valenciana tinga res de negatiu, ja que, a més, critiqueu que la defenguen --entre cometes, ja ho sé.

El segon error és la referència al castellà com a llengua dominant, poderosa, que són trets positius, referències incoherents amb el missatge que es suposa que voleu transmetre. A més, implica la intenció de criminalitzar l'auge d'una llengua, cosa que és molt evident que no consideraríeu negativa si es predicara d'una altra llengua.

L'expressió correcta seria una cosa semblant a:

[...] la manipulació i l'exaltació partidistes i testimonials de la llengua valenciana enfront del foment encobert del castellà com a llengua única dels àmbits públics i institucionals.

La segona expressió que considere errònia és la vindicació del «nacionalisme polític valencià», expressió que conté una voluntat de reclusió de la reflexió política d'èmfasi o gènesi «valenciana» en una incapacitació per limitació localista, per irritació ontològica o per xenofòbia de baixa intensitat.

I dic tot això conscient que les primeres víctimes inconscients de la difusió d'eixes percepcions són els mateixos partits o sectors polítics i socials que usen eixe terme per a identificar-se.

Una aplicació una mica més atenta i acurada d'allò que aprenem llegint els llibres sobre els llenguatges dels moviments totalitaris (per exemple, LTI de Victor Klemperer) ens podria donar unes claus ben clares amb què començar a variar la nostra cultura política.

Si volem millorar el país, hauríem de poder descriure'l d'una altra manera, tal com el veiem, tal com el volem vore i no com ens els descriuen els amos del llenguatge (com dia Humpty Dumpty).

A pesar de tot, moltes gràcies per la tasca de reflexió que hem engegat i disculpeu-me la impertinència.

dijous, 14 de setembre del 2006

Que ploga en setembre!

Dacsa per a una samarreta protesta.
Ha passat ja una setmana des de l'anterior missatge, buit que m'ha sorprés, perquè em pensava que no feia tant que havia apuntat alguna cosa. Es veu que he tingut poques coses a ressenyar. Potser únicament que hem tornat a visitar l'Ikea de Múrcia (València - Múrcia: 232 km per l'interior del país).

Parlant de murcians i del «Agua para todos» que pots llegir arribant-hi per la carretera, cartells penjats en vessants de muntanyes en procés d'urbanització immisericorde —i no sé si deuen voler l'aigua per fer-hi aiguamolls o per a conrear arròs o dacsa, que hi tenen tot el dret del món, és clar—, hi vaig estar el dia que feien una missa per a demanar-Li que ploga. Naturalment, en són d'espavilats els retors: a fe que no fan les rogatives al mes de juliol! Només convindria que indicaren en algun lloc o en algun moment —tal com fan els meteoròlegs de Canal 9— alguna cosa com «pregària avalada per l'Institut Meteorològic Nacional», amb la qual cosa sabríem que tenen el suport de la ciència i no és només oportunisme espiritual i polític.

Quant a altres coses, no estic llegint ara massa, poc més que el diari (El País, que és un mal menor) on apareixia ahir una notícia sobre Bèlgica («Las dos caras de la extrema derecha belga» d'Ana Carbajosa) i un mapa sobre la «fragmentació» belga. La gràcia era que la fragmentació era deguda a les llengües, però a la periodista no li se va acudir pensar que Bèlgica era un estat travat sobre la diversitat lingüística. En què devia estar pensant la periodista: en el respecte a la diversitat lingüística dels ciutadans o en el problema que suposen els ciutadans que parlen una altra llengua que no és la pròpia? Naturalment, ès fàcil localitzar el prejuí.

Per cert, i per acabar, parlant de cohesions lingüístiques, tenim el català a la Unió Europea, però encara no és llengua apta per al parlament espanyol. Eixa és realment la «fúria espanyola» i no els crits de l'escandalós Montes. Per cert, La Sexta també retransmet el futbol en català. A la sisena, la vençuda.

dijous, 7 de setembre del 2006

Carla Bruni i GoEar

Música amb GoEar
He copiat un codi que em servix per a dos coses, per a recordar com es poden enganxar cançons directament i com a mostra d'una cançó que m'agrada molt (sense fer massa cas de la lletra, és clar): Quelqu'un m'a dit de Carla Bruni. (Per cert, també té enllaçada la cançó el company d'El Cadafal.)

Vaja, és una manera d'aprofitar els serveis de GoEar.com.

I no tinc cap referència erudita més per a hui.

dissabte, 2 de setembre del 2006

Propaganda quotidiana

Performatius bretons a Brest.

Encara no l'he acabat, però donaré tres fragments escollits del llibre d'Eric Hazan que estic llegint, LQR. La propagande du quotidien:

Fer promoció de la societat civil, sempre presentada com a íntegra, eficaç, desinteressada, és admetre al mateix temps la decrepitud d'una «política» establida sobre els jocs parlamentaris i l'activitat dels partits, és reconéixer que els «representants del poble» no representen ja res que puga ser conegut. [Pàg. 67]

Les paraules i sintagmes que feren llavors [11.09.2001] aparició en l'LQR, les modificacions de forma i sobretot de sentit d'expressions antigues, tota eixa deriva tindrà potser un impacte que durarà més que els decrets, ordres i lleis, abrogables d'un dia per a l'altre. Els fets del llenguatge són més cabuts que els altres, i sobretot són performatius: quan apareixen, revelen tendències que contribuïxen de seguida a reforçar, i contaminen mitjançant ones successives altres medis, altres castes, altres mitjans. [Pàg. 84]

Coneixíem els judeoboltxevics, els hitloerotrotskistes, però els arabomusulmans? L'èxit de la fórmula descansa en primer lloc en la ignorància dels francesos, molts dels quals estan conveçuts que els turcs i els iranians són àrabs i que tots els àrabs són musulmans. [Pàg. 84]