Hem estat de vacances —altra volta a Breizh, com en diuen els bretons— i he estat prou desconnectat de tot, llevat d'alguns fragments de la nostra petita història valenciana, ja que m'he permés llegir La lentitud del mar de l'Enric Sòria Parra, un dietari ben recomanable.
Quan torne, després d'haver vist en pell bretona diversos recordatoris del que tant coneixem, autoodi i processos d'alienament lingüístic i cultural, em tope amb la mateixa València de sempre. No sé per què sempre que torne d'algun viatge espere trobar alguna millora en la nostra vida política, social i ciutadana. No sé per què, realment.
Finalment, i per no engrescar-me massa en este primer escrit postviatger, tope en l'ordinador amb els típics problemes insolubles del Windows, i amb els diversos entrebancs que la meua ignorància informàtica em provoca amb el Mandrake 9.2 —que sembla que s'haja suïcidat—, l'Ubuntu, que no arriba on jo vullc, i el MandrakeMove, una mica antic, però més funcional del que em pensava, que em salva de moment.
Poca cosa més: el de Mil Ranas que mos ignora i mos mira amb mala cara, al mercat les picotes semblen de plàstic i a la Vall continua sense haver-hi panells solars a l'Ajuntament o carril bici per a anar a la mar. Per acabar-ho d'adobar lligc Sobre la nació dels valencians del Joan Francesc Mira i Casterà i Tradició i modernitat en el valencianisme de Benito Sanz Díaz i Miquel Nadal Tàrrega. Ja calia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada