He acabat ara mateix el llibre Tradició i modernitat en el valencianisme de Benito Sanz i Miquel Nadal. Satisfet de la lectura i insatisfet del resultat històric del que es preveia de «construcció nacionalitària», deixe constància d'uns pocs fragments del llibre:
«L'impacte de la derrota de 1977 transformarà el nacionalisme en un signe insensible, amb el llenguatge perdut en la terra estranya del poder.» (pàg. 268)
«La derrota de la transició reforçarà en el nacionalisme un pancatalanisme miop, segregat des del prejudici políticament estèril i irresponsable de la catalanitat arqueològica que proporcionarà el guió i els personatges per a la manipulació.» (pàg. 269)
«El comportament entrista del pspv, a més, habituarà els afectats per la sensibilitat nacionalista a comportar-se electoralment amb un doble llenguatge.» (pàg. 271)
«Del catàleg semàntic de les idees amb èxit comunicatiu no participarà el valencianisme, mentre continue sent associat al conflicte i la confusió. Les societats acaben optant per la seguretat i la certesa.» (pàg. 282)
I n'hi han moltes més, per a molts cabassos. És a dir, no anem amb les mans buides si volem «refer país», millorar el país que fem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada