divendres, 10 de juny del 2005

Manifest i «Vi Espanyol»

En resum trist i previ, ha mort Pere Esteve.

En una trista fugida cap avant, uns intel·lectuals espanyols mostren la seua visió del món i del seu país en un manifest. Es veu que denuncien que s'està produint una persecució ferotge contra l'espanyol i l'espanyolitat a Catalunya. Certament, la realitat no els impedix defendre-ho sense proves i amb falsedats infantiloides, com el renec que diu que hi ha algun xiquet a Catalunya que no coneix l'espanyol, segons Albert Boadella. Milacre, en diria jo —en este català meu del País Valencià que també desconeixen molts milers d'estudiants—. En tot cas, això s'apanya amb una mica d'educació, la mateixa que els falta als milers d'espanyols que diuen no saben parlar cap altra llengua, i que decidixen inclús ignorar voluntàriament i decidida les llengües oficials diferents de l'espanyola.

Tenen por, diuen els intel·lectuals, però estic segur que el que temen són els mateixos monstres que genera el somni de la seua raó. Tot i això, potser tenen motius per a témer alguna cosa, ja que la racionalitat no està ben repartida i les idees que ens semblen justes, també tenen defensors sense idees ni cap noció de justícia. Novament, espere que la recepta que ells volen aplicar a Catalunya, l'apliquen al País Valencià i a la totalitat d'Espanya. Amb eixe esperit, espere que la seua angoixa no provinga només del fet que a Catalunya potser han descobert que trontolla la sensació que només podem ser (obligatòriament) espanyols. Al capdavall, allà encara es pot viure en espanyol, però a voltes també sembla que hi ha ciutadans que volen viure en català, amb els mateixos drets i deures. On s'és vist!

D'altra banda, per a compensar, i potser per atraure's tota eixa intel·lectualitat efervescent —de litines— a les terres catalanes del sud, és a dir, valencianes, el president de les Corts Valencianes, Julio de España —en el nom no porta cap penitència— convida els treballadors a conferències diverses al final de les quals s'oferix un «Vi Espanyol», així, amb majúscules i tot. Estic segur que l'am-polla deu tindre, això, reminiscència fàl·lica, com és degut i natural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada